Gràcies, Jaume

A la costa, al nord de Sydney, uns mariners van advertir la presència d’una ombra enorme que nedava paral·lelament al seu vaixell. Es van aturar, i van veure que l’ombra també s’aturava. Una balena de mida mitjana va aparèixer davant seu, obrint la boca amb de­sesperació. Van veure que, enredades a les seves dents, hi havia diverses bosses i xarxes de plàstic que amenaçaven d’asfixiar l’animal. Els mariners van retirar les bosses amb l’ajuda d’uns rems. La balena, alliberada, es va allunyar uns metres del vaixell, i va tornar a ressorgir donant diversos cops de cua d’agraïment. Quan els mariners van tornar al port, van veure la balena fent un últim salt.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

M’agradaria que aquest article fos el meu últim salt per al meu veí, amic i dentista, Jaume de Caso. El Jaume s’acaba de morir de sobte. M’arriba la notícia un dia d’agost. No m’ho puc creure. L’havia vist un dia abans de marxar, pletòric d’energia, salut i alegria. Com era habitual en ell, baixava l’escala cantant un fragment de South Pacific. Els musicals i cantar eren la seva passió. Passió que jo no compartia, i sempre em ficava amb ell dient que a mi ni pagant-me aconseguiria ficar-me tres hores en un teatre per veure un munt de gent supermaquillada fent refilets d’Andrew Lloyd Webber. Però a vegades, a la consulta, et tenia amb la boca oberta mentre t’explicava els seus últims viatges a Broadway i representava amb molta gràcia Alan Cumming a Cabaret. I la reparació de la molar es feia més curta i entretinguda.

Era bo, extremadament generós, tendre i no el vaig veure mai de mal humor. Era molt bon cuiner i un excel·lent dentista, d’aquells que pateixen quan veuen que t’ho passes malament. Però el que de veritat li hauria agradat ser és cantant sobre les taules del West End o de Broadway. Encara el recordo l’hivern passat, quan va recórrer de dalt a baix Nova York nevada fins a trobar una paellera com Déu mana on fer un arròs per a 12 persones en un loft atrotinat a Williamsburg. I vam acabar tots cantant un tema del musical 'Oliver!', 'Food, glorious food'. No podré sentir una altra vegada 'Willkommen, bienvenue, welcome', sense pensar en tu, Jaume. Tant de bo trobis, allà on siguis, bons companys de cor.