Les cares de la mateixa moneda

Quan a finals dels anys 80 del segle passat el bloc de l'Est amenaçava ruïna, el dubte teòric se centrava en com tornaria l'URSS al capitalisme. Al final, tot va ser més senzill del que es preveia: gran part dels països satèl·lits es van integrar a la Unió Europea i Rússia va fer el que sabia. Els grans de l'aparell comunista i els més astuts es van quedar amb les privatitzacions, van organitzar pelotazos descomunals, es van convertir en oligarques i es van dedicar a destruir-se entre si. El resultat és la Rússia de Putin, una barreja d'autocràcia tsarista, capitalisme salvatge i extrema desigualtat social.

Quan els xinesos van decidir fer el salt endavant després de la mort de Mao, Deng Xiaoping va iniciar un procés d'apertura capitalista resumit en la seva cèlebre consigna: «¡Enriquir-se és gloriós!» En 35 anys s'han convertit en la segona potència mundial, i s'encaminen al liderat, tenen milionaris a cabassos, una substancial classe mitjana, i un partit comunista, que, a diferència de l'URSS, ha pilotat i controlat amb mà fèrria i amb el beneplàcit d'Occident una modernització sense llibertat. El sistema ha donat aquests dies el seu primer gran ensurt mundial i tots hem tremolat. Hi ha veus que auguren que el gegant asiàtic té els peus de fang i tard o d'hora experimentarà una sacsejada social que commocionarà el món que hem globalitzat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Mentrestant, a Occident, després de la patacada del 2008 que va portar a grans propòsits d'esmena sobre les pràctiques dels mercats excessivament lliures -recordem el Sarkozy president en el seu discurs a Toló del 2008 instant el G-8 a «refundar el capitalisme»-, tot ha tornat més o menys a la normalitat, i seguim amb el dubte de quan serà la següent i la certesa que pagaran els mateixos.

El futur

És cert, el capitalisme ja és el sistema global, i es consolida en les seves formes menys amables. Se'ns dilueix el plàcid somni de l'Estat del benestar que ens va durar un grapat de dècades, quan encara hi havia murs i no existia internet. Ara, en plena revolució digital, tenim més números d'arribar a Mart que d'aconseguir redistribuir perquè milions de persones puguin viure amb un mínim de dignitat.