L'autodeterminació en el món digital
La Cambra de Diputats italiana va aprovar el 28 de juliol una excel·lent Declaració dels Drets a Internet. Ho és per la precisió conceptual dels termes que defineixen els drets de la persona d'accés a la xarxa, els seus límits i garanties. Es tracta només d'una declaració de naturalesa semàntica. No és una llei, de manera que no té caràcter vinculant. Però és una presa de posició d'una instància legislativa que pot ser un bon paràmetre de referència per a futures regulacions sobre un dret que no coneix fronteres: l'habeas data, és a dir, el dret a l'autodeterminació informativa de la persona, que l'habilita per accedir a les dades pròpies que circulen a la xarxa, modificar-les o cancel·lar-les. L'encara pendent d'aprovar Reglament de Protecció de dades de la Unió Europea, podria prendre nota d'aquesta declaració italiana.
En el preàmbul s'hi exposen algunes consideracions especialment encertades: després de reconèixer que la Unió Europea és en l'actualitat la regió del món on és més elevada la tutela constitucional de les dades personals, afegeix que una declaració de drets a internet com aquesta ha de ser un instrument indispensable per donar fonament constitucional als principis i drets en la seva dimensió supranacional. Perquè internet ha contribuït de manera decisiva a redefinir l'espai de l'àmbit públic i el privat i a estructurar les relacions entre les persones i entre aquestes i les institucions, tant públiques com privades.
Ombres i perills
Així, per exemple, ha modificat l'organització del treball i ha permès el desenvolupament d'una societat més oberta i lliure. Ara bé, juntament amb les llums que la xarxa ofereix al ciutadà, no es poden oblidar les ombres i els perills per a altres drets protegits. La raó de la declaració italiana és assumir les dues circumstàncies per aconseguir una formulació jurídica amb la pretensió de garantir tots els drets que hi ha en joc, en especial el de la informació i els drets de la personalitat de l'individu (reputació, intimitat i imatge pròpia).
Els drets específics que contempla es funden en els valors de dignitat, llibertat, igualtat i diversitat de cada persona. El dret d'accés a internet s'entén com un dret individual que, entre altres aspectes, comprèn la llibertat d'elecció en tot el que té relació amb dispositius, sistemes operatius i aplicacions. Així mateix, comporta el dret al coneixement i a l'educació a la xarxa, la qual ha de respectar el principi de neutralitat, de tal manera que la persona té el dret que les dades rebudes a través d'internet no siguin sotmeses a restriccions, interferències o discriminacions.
Les dades que puguin ser objecte de tractament ho han de ser amb el consentiment informat de l'interessat, o bé perquè així ho prescrigui la llei; cosa que significa que en determinats casos el consentiment pot ser revocat. Per descomptat, l'emmagatzematge i conservació de dades no pot ser indiscriminat sinó que ha ser temporal.
Notícies relacionadesL'oblit a la xarxa
També resulta d'especial interès la regulació que proposa de l'anomenat dret a l'oblit digital, que a Espanya va cobrar especial relleu arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 13 de maig de 2014, en el conflicte entre Google i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades juntament amb un particular. Pel que fa a aquest dret, la Declaració fixa que cada persona té dret a obtenir la cancel·lació en els motors de recerca de la xarxa de les seves dades personals, que pel contingut o per temps transcorregut des que van ser emmagatzemades, no tinguin cap mena de rellevància pública. No es tracta, per tant, d'un dret absolut. Sens dubte, és una Declaració important.
