Novetats urbanes del segle XX

El segle XX ha aportat algunes novetats a les ciutats que repercuteixen en l'àmbit urbanístic i, per tant, cal considerar-les a l'hora d'implementar les polítiques urbanes. I això a part dels temes tractats en articles anteriors. Comença per l'excessiu protagonisme dels vehicles privats, segueix pel dèficit de parcs que s'arrossega, continua per la construcció d'urbanitzacions i acaba amb l'aparició de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).

En primer lloc, de caràcter negatiu, es va produir una massificació de l'ús del cotxe privat a conseqüència de l'augment del nivell de vida que va donar accés al vehicle a moltíssims ciutadans. La invasió de l'espai públic pel vehicle es pot resumir en el lema sobren cotxes. Cal pensar que una important manifestació del nostre model de ciutat està en el gran protagonisme dels carrers i places, creant així un buit clarament formalitzat i amb els additaments d'una gran varietat d'imatges físiques i de ciutadans i visitants de tota mena. Es conforma un veritable i complex escenari urbà. A Barcelona pren la seva màxima expressió en el principal espai de centralitat: el gran tronc / Rambla / passeig de Gràcia-Rambla Catalunya / carrers adjacents / i la ròtula de la plaça Catalunya /. La reforma recent de la Diagonal s'anirà incorporant a aquest eix. Els inconvenients que ocasionen els cotxes inclouen soroll, contaminació, excessiva ocupació de l'espai públic i interferències visuals de les façanes i de pas per l'entrada als garatges. Els dos primers es pal·liaran amb el cotxe elèctric però roman l'ocupació de l'espai, tant d'automòbils en circulació com aparcats.

CAL recuperar la ciutat per al vianant (pedestrian city) en lloc de seguir com ara (car city). Bé, la primera condició per facilitar aquest objectiu és el nostre model de ciutat mediterrània (pública) amb certa densitat i barreja d'usos perquè és la que minimitza la necessitat d'usar el cotxe, enfront de la ciutat domèstica d'arrel anglosaxona i nòrdica exemplaritzada en la majoria de ciutats nord-americanes (hi ha excepcions) on l'ús del cotxe és fa pràcticament imprescindible. A Barcelona algunes reformes recents (tram de la Diagonal i altres) van pel bon camí. Es tracta de seguir línies d'actuació com eixamplar voreres en detriment de calçades, construir garatges sota l'espai públic (especialment en sectors construïts), ampliar la xarxa de transport públic, canviar la mentalitat dels ciutadans perquè vagin a peu o utilitzin el transport públic i també aplicar polítiques de caràcter restrictiu pel que fa a l'ús del cotxe. No hi ha cap més solució per tal d'aconseguir un ambient més net i pacificat, és a dir, per guanyar qualitat de vida per a les persones creant un medi relativament relaxat. Londres fa anys que realitza polítiques en aquest sentit.

En segon lloc, també de caràcter negatiu, sorgeix la necessitat de poder gaudir de més parcs urbans, explicitada en la frase «falten arbres». Ja ho he assenyalat anteriorment en el cas de l'Eixample però es pot estendre a qualsevol ciutat. S'hauria de disposar d'una completa xarxa de parcs perquè, normalment, en som deficitaris. A l'interior del teixit urbà i per ús quotidià, hi ha d'haver carrers arbrats, petits jardins, parcs de petita dimensió i parcs mitjans. Grans parcs adjacents a la perifèria urbana per a ús no quotidià. Amb visió actual i de futur, les urbanitzacions d'habitatges unifamiliars, deslligades de les ciutats, van ser un error pel que han suposat de gran ocupació d'espai i perquè normalment exigeixen l'ús del cotxe privat per a qualsevol tipus de desplaçament. Hi va haver una època en la qual es va manifestar una mena de fal·lera per anar a viure a aquest tipus d'assentaments humans.

Una novetatpositiva es refereix a l'aparició de les TIC. La seva implementació a la ciutat consisteix a convertir-la en el que s'ha qualificat, pomposament, de smart cities o ciutats intel·ligents. És evident que la seva aplicació és un excel·lent instrument que serveix perquè els ciutadans estiguin més ben informats de qüestions urbanes, es faci una gestió més eficaç i la vida més agradable. Sí, les TIC són un bon instrument, però instrument al cap i a la fi, de manera que tant es poden aplicar a una ciutat amb bon urbanisme com amb mal urbanisme perquè no afecten l'estructura física urbana. El primer deure d'un ajuntament és anar millorant l'estructura de la ciutat i la conversió en una smart city sempre és aconsellable, però el veritable punt clau és el model de ciutat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Paga la pena pensar en aquest panorama a l'hora de fer urbanisme: reparar els errors i implementar les TIC.

Arquitecte i urbanista. Autor de Models de ciutat i ecologisme.