Tu no ets la malaltia

Des de la llitera estant, diu que li han tret el bitxo i que els metges ara el fan descansar. Es disculpa per no poder fer els concerts previstos per aquesta tardor i ens emplaça a l'any que ve, quan estigui recuperat. Ha donat les gràcies al cirurgià i, al final de tot, apareix en l'escena del vídeo de l'hospital, la infermera que, divertidament enfurismada, l'agafa per l'orella i el porta a l'habitació. ¿Què és això d'estar-se fent vídeos al mig del passadís? Així, en Pau Donés, amb bon humor i esperança, desdramatitzant la situació, troba la nostra complicitat quan ens diu que està malalt de càncer. No es rendeix, continua treballant, va vestit amb aquelles bates d'hospital que et fan sentir tan petit, i és sincer i proper en anunciar-nos una mala notícia amb tanta humanitat com art. En Pau és en Pau. La malaltia ara és en ell, però no el substitueix. Gràcies, Pau. 

Aquesta mateixa setmana també el nostre col·lega i amic director del diari Ara, Carles Capdevila, ha dit a través de la seva columna al diari que li havien diagnosticat la malaltia aquest estiu dels seus primers 50 anys. Que li han dit que és lliure d'explicar-ho, i que, fer vida normal en ell és compartir les seves inquietuds, il·lusions, pors i alegries.

Ha decidit que se'n sortirà amb l'optimisme de la voluntat, i potser també per això valora bé la primera part de la seva vida. L'afecte que rep dels qui l'estimem l'ajuda a saber situar-se en aquesta nova etapa complicada, diu ell, però vida, al cap i a la fi, la paraula més precisa i preciosa de l'univers, com s'hi referirà l'Eva Piquer. Em sento afortunada que vingui cada setmana i col·labori amb sensibilitat i intel·ligència en aquest nou programa que just estrenem a Catalunya Ràdio, i que sense saber ni com ni per què, en l'inconscient més profund, vaig decidir anomenar La Vida.

Et miraré als ulls 

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Avui vull donar les gràcies a totes les persones que descarnadament fan que la seva malaltia sigui un fet normal, que busquen i troben la manera de comunicar-la al seu voltant amb naturalitat, sense exageracions i alhora sense enganys; que lluiten per vèncer-la i que ens permeten anar assumint que els hospitals no són la casa on habiten les excepcions. Ells, que estan malalts, ajuden els que no ho estan. Això és generositat. La malaltia és consubstancial a la vida, i l'únic que ens iguala a tots els éssers humans és la condició d'éssers mortals.

Estimat amic, ara que estàs malalt, et continuaré mirant als ulls, amb el cap dret sense ajupir-lo. No vull que la malaltia sigui una barrera entre nosaltres. Et ben prometo que et tractaré a tu, la persona, i vindrà la llum que ha trenat la nostra amistat. Tu t'ho mereixes i la vida s'ho val.