La roda
Alcaldes davant el naufragi d'Europa
Barcelona podria acollir el parlament mundial d'alcaldes arran de la reacció solidària
El municipalisme i l’esquerra estan donant una lliçó política als estats i les institucions europees davant la crisi humanitària dels refugiats. La dignitat resideix aquests dies en la incipient reacció cívica i solidària dels ajuntaments que han ofert ciutats i municipis per acollir les víctimes de la guerra i la crisi migratòria. La inacció que ha recorregut les direccions dels estats amb la calculadora de les quotes, freda i miserable moralment, ha coincidit en el temps amb una resposta ràpida i esperançadora per part dels consistoris sorgits de les últimes eleccions municipals. Cent dies de balanç del canvi polític que s’ha produït en els ajuntaments espanyols i catalans que coincideix amb la fotografia icònica d’Aylan Kurdi, el nen de Kobane de 3 anys ofegat davant les costes turques fugint de Síria.
Europa és un zombi, i els estats deambulen per l’estructura comunitària sense ambició ni capacitat transformadora. En canvi, el paper de les metròpolis és més gran. La xarxa de ciutats refugi impulsada a Barcelona i tot l’entramat de municipis catalans certifica el lideratge polític d’uns alcaldes valents i el declivi d’uns caps de govern tàctics.
La proposta de Benjamin Barber, catedràtic de la Universitat de Maryland i autor del llibre Si els alcaldes governessin el món, té molt sentit. El professor proposa un parlament mundial d’alcaldes i aposta per la interdependència de ciutats com a fórmula per salvar la democràcia. La Barcelona olímpica de Pasqual Maragall va crear el districte 11 de Sarajevo i va ajudar els bosnians. Barcelona hauria d’aspirar a ser seu d’aquest possible parlament global d’alcaldes. El tema d’acollir el Senat espanyol seria ja una pantalla superada.
