Ruiz-Mateos, un empresari d'una altra època

La mort de José María Ruiz-Mateos suposa la desaparició d'un personatge singular que, amb diferent intensitat, ha estat present l'últim mig segle d'Espanya. El seu perfil es correspon no tant amb el d'un home de negocis fet a si mateix com amb el d'algú que va idear un complex entramat empresarial de molt oripell i peus de fang. Va ser probablement el primer empresari important conegut pel gran públic espanyol, i el grup que va fundar, Rumasa, va ser sinònim de creació de riquesa en els últims anys del franquisme i els primers de la democràcia. Però després es va veure que la seva expansió sense límits era en realitat una fugida cap endavant mitjançant una estratègia molt perillosa: Rumasa era propietària de bancs (en lloc del contrari, que és l'habitual) a través dels quals s'autoconcedia crèdits. L'expropiació del grup decidida el 1983 pel Govern de Felipe González va ser avalada en la part substancial per successives sentències judicials, però va trastornar Ruiz-Mateos. Obsessionat des d'aleshores per recuperar el seu imperi, va protagonitzar nombrosos esperpents, va ser diputat al Parlament Europeu, va comprar un club de futbol i va estar a la presó. Amb les notables restes del naufragi de Rumasa, els Ruiz-Mateos han aixecat un altre grup que també ha tingut problemes amb la justícia. En tot cas, la imatge que deixa el patriarca al morir és la d'un empresari que va prosperar amb mètodes heterodoxos d'altres temps que avui són impossibles... o haurien de ser-ho.