Curs 2015-16, ¿la sortida del túnel?

Arriba setembre i comença un nou curs escolar. Molts nens i nenes estan desitjant retrobar-se amb els seus companys i també, encara que faci mandra, tornar a l'activitat escolar. Molts pares i mares -que ja han tornat a la feina- ja tenen ganes que els seus fills tornin a classe i que la família recuperi certa normalitat en horaris i activitats.

Però aquest nou curs pot ser una mica diferent dels dels últims anys. Així ho veiem des de la Fapac, la federació més representativa de les ampes de Catalunya. El ministre Wert ha fugit a Europa i el front contra la LOMCE s'ha ampliat amb els governs autonòmics sorgits de les eleccions del mes de maig passat. A més a més, tot indica que els pròxims mesos poden suposar l'inici de la sortida del túnel del temps en què ens ha ficat la nefasta política del ministre Wert i les retallades portades a terme pel Departament d'Ensenyament.

Dit això, a Catalunya segueixen existint moltes amenaces que dificulten un model educatiu d'èxit per a tots. En primer lloc, més enllà de la LOMCE i del debat sobre el model educatiu a Catalunya, la Fapac continua molt preocupada per la pobresa infantil. Durant aquestes vacances escolars les ajudes per menjar han passat a ser gestionades per ajuntaments, consells comarcals i també una mica pel Departament de Benestar i Família. Encara som lluny de donar una verdadera resposta a les dades que ens transmet l'Idescat: el 29% de la població menor de 16 anys està en risc de pobresa i, per tant, no té assegurada una alimentació com cal. Malgrat que s'han fet alguns esforços, especialment des dels ajuntaments, encara queden molts nens i nenes per atendre.

En la situació actual, per a moltes famílies que estan al llindar de la pobresa, el retorn dels seus fills a les aules pot suposar un autèntic alleujament, perquè significa que podran accedir a un bon àpat almenys una vegada al dia, a l'escola. Després de sis anys de crisi, no hi ha excuses perquè Ensenyament no hagi planificat com aconseguir que cap nen o nena passi el curs mal nodrit per falta de  beca de menjador.

En segon lloc, segueixen les retallades, que afecten molt el dia a dia dels centres educatius. No volem fer un discurs fàcil afirmant que quan cessin les retallades els recursos cauran del cel, però s'ha pogut -i es pot- fer alguna cosa més. No s'ha explicat prou per què s'ha retallat aquí i no allà. S'ha retallat la sisena hora als centres públics però no als concertats. S'ha aprofitat la crisi per dir que «s'havia gastat massa», quan segons tots els indicadors la nostra inversió en educació està molt per sota de la mitjana europea. També per espantar la gent amb el col·lapse dels serveis públics i argumentar que la solució és el retorn a la privatització de la sanitat i l'educació, amb tot el retrocés social que això significa… Però, finalment, el que ha acabat passant és que la crisi s'ha agreujat tant que ha sigut necessari arremangar-se per evitar una revolta social davant els intolerables índexs de pobresa a què hem arribat.

Pel que fa a l'activitat escolar, creiem que aquest curs que ara comença tenim l'oportunitat de sortir del túnel de l'antieducació, de la segregació prematura d'alumnat, dels intents de segregació lingüística en escoles i instituts i de la resta de disbarats que proposa la LOMCE. En tenim un primer senyal: el nou ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, s'ha vist obligat a anunciar, el dia 14 d'agost passat, el retard d'un any en l'aplicació d'alguns dels aspectes més negatius de la LOMCE: les revàlides de quart d'ESO i segon de batxillerat. Als esforços de la Fapac en la lluita contra aquesta llei, juntament amb moltes altres entitats (pensem en la victòria dels mestres a les Illes Balears contra el decret del tractament integrat de llengües, el TIL), s'hi afegeixen ara també els nous governs autonòmics.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tenim motius per a l'optimisme, perquè el gran objectiu del PP era arribar a les eleccions generals amb la llei totalment desplegada, i això no podrà ser. Sembla que es repetirà el que va passar amb l'anterior LOMCE (la LOCE de la ministra Pilar del Castillo l'any 2002): quan tenien una còmoda majoria absoluta van fer una llei educativa de partit, i quan es va acabar aquesta majoria es va derogar la llei. Per tant, ara som molt a prop de la derogació de la LOMCE. Esperem que es porti a terme el compromís que l'any 2013 van firmar tots els diputats de l'oposició (excepte UPD, és clar): derogació immediata de la LOMCE quan el PP perdi la majoria absoluta. A la Fapac ja estem treballant amb aquest escenari.

Vocal de Polítiques Educatives de la Fapac (Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya).