'This is Spain'
¿S'imaginen Barack Obama presumint dels seus abdominals? O Angela Merkel atropellant un policia? O François Hollande viatjant a veure la selecció francesa mentre es crema part del seu territori? O fins i tot Alexis Tsipras negant avui dia la crisi grega? Situacions ridícules que, encara que sembli mentida, a Espanya s'han produït.
Als que presumeixen de viure en una de les grans potències mundials, al llarg de la història algú ha arribat a dir que la segona potència internacional, se'ls oblida recordar que Espanya és també el país amb el major nombre d'aforats. I, segurament, el que té més casos de corrupció. Lidera també el rànquing de més quilòmetres d'alta velocitat, juntament amb la Xina. I és deficitària. Es presenta al món com un Estat de democràcia avançada i no permet posar les urnes a part de la seva població per decidir sobre el seu futur. Lluny queden aquells tics autoritaris del dictador Francisco Franco que, amb el NoDo al seu servei, dirigia a tots els espanyols el seu missatge com a únic vàlid. Però avui tenim el Telediario de TVE, capaç de silenciar el volum d'un xiulet a l'himne espanyol. També queden llunyans aquells banys de Manuel Fraga a Palomares, o els seus particulars cops d'autoritat al crit de "la calle es mía". Però ara tenim líders polítics capaços de rebre imputats per la justícia al seu despatx oficial o policies retirant banderes republicanes al pas del rei Felip pels carrers de Madrid.
A Espanya li queda molt per avançar. Alguns encara no han superat l'arribada d'internet mentre pretenen donar lliçons sobre fibra òptica. En un país on l'orgull és esport nacional, o les elits actuals comencen a deixar pas als joves que tenen un discurs nou o poc canviarà.
