Uns comicis crucials
La clau del 27-S
El resultat dependrà de l'àmplia franja d'indecisos entre l'independentisme i l'unionisme
La convocatòria del 27-S serà rara en molts sentits. En primer lloc, per la bateria de candidatures, on manquen clàssics com ERC, CiU (amb UDC presentant-se en solitari per primer cop) o ICV, subsumits tots tres en llistes conjuntes. També serà rara per a les persones que encapçalen les llistes, ja que no n'hi ha ni una que repeteixi com a cap de llista respecte al 2012. També són eleccions rares en el sentit que el resultat és incert, i també ho és el que pot arribar a passar a partir del dia 28, ja que hi ha opcions que proposen encetar una legislatura «constituent».
Ara bé, no tot és nou en aquestes eleccions. Ni de bon tros. Malgrat els canvis evidents que s'han operat a l'escenari polític català en els últims cinc anys, hi ha un element que es manté fix: les eleccions les seguiran decidint els electors que se situen a l'espai que va de l'esquerra al centreesquerra i de la pertinença dual («tan català com espanyol») al catalanisme moderat. El mateix espai que conformava el centre de gravetat del sistema polític català en els anys 80 i 90, el gruix d'electors que donaven majories a Pujol, a González, a Maragall o a Mas.
Segons les dades del baròmetre del GESOP publicades per EL PERIÓDICO diumenge i dilluns passats, el 40% del cens se situa en aquesta àrea, però el més interessant és que concentra la meitat dels indecisos, fet que suposa que aquí se situen més de 600.000 electors que encara no haurien decidit el seu vot. I d'aquests, la majoria declaren que segur que aniran a votar el 27-S. Aquest és un gruix suficient per modificar el resultat final de l'elecció, i en part és per això que tots els instituts demoscòpics es mostren cauts a l'hora de fer previsions sobre el resultat final.
La concentració d'indecisos en aquest espai respon en part a la dinàmica plebiscitària que s'ha volgut donar a la convocatòria del 27-S. Com assenyalava diumenge Àngels Pont, directora del GESOP, els blocs del sí i del no es mostren mobilitzats i segurs del seu vot, però els electors situats a la zona grisa, aquells que no combreguen ni amb el sí ni amb el no, es-
tan desorientats, tot i que mostren una clara intenció d'acudir a les urnes.
Aquesta desorientació d'una part important del centre de gravetat sembla venir de la manca d'una opció que representi aquest punt intermedi entre independentistes i antiindependentistes. No és estrany que la majoria dels que es mostren indecisos declarin haver votat per PSC o per ICV en les autonòmiques del 2012 (tot i que n'hi ha també de CiU i d'ERC) i que la majoria es declari no independentista.
El capteniment d'aquest espai el 27-S serà clau per decidir el resultat final. D'aquí que totes les opcions busquin acostar-s'hi per esgarrapar-ne algun suport. Catalunya Sí que es Pot necessita penetrar-hi perquè és el seu espai natural de creixement si vol desplaçar el PSC com a opció majoritària de l'esquerra. Els socialistes hi han de mantenir un peu si no volen perdre l'últim lligam que encara mantenen amb el gruix més important d'electors (i no només pensant en aquestes eleccions autonòmiques, sinó també en les generals, on el domini en aquest espai era determinant per atorgar al PSC -i al PSOE- els extraordinaris resultats en aquest tipus d'eleccions).
L'espai també és cobejat per la candidatura de Junts pel Sí, conscient com és de la seva importància numèrica sobre el conjunt de l'electorat. No és aliena a aquesta realitat l'elecció de Romeva, una figura amb una trajectòria clarament d'esquerres, com a cap de la llista, o el tan publicitat «gir social» en l'última remodelació del Govern de Mas.
Fins i tot l'estratègia de Ciutadans de situar-se en un terreny entre l'esquerra i la dreta podria tenir com a objectiu intentar penetrar en aquest espai (encara que els acords amb el PP arran de les municipals i autonòmiques hagin situat els de Rivera més a la dreta).
Així doncs, malgrat tots els canvis que hi ha hagut en els últims anys, el centre de gravetat electoral a Catalunya segueix sent el mateix, i el resultat final del 27-S dependrà en molt bona mesura del que hi succeeixi. Si els electors que s'hi situen no troben una oferta que els faci anar a votar, el bloc independentista pot tenir pràcticament assegurada la majoria absoluta, i no només en escons. Si, en canvi, la campanya fa aparèixer una opció capaç d'aglutinar i mobilitzar la zona grisa entre independentistes i unionistes, els primers tindran més difícil assolir el 50% dels vots. La clau està on sempre ha estat: en l'esquerra i el centreesquerra «tan català com espanyol» i catalanista. Aquest serà un cop més el camp de batalla principal.
