L'any de les evidències
En educació, els signes dels temps tenen més poder que els governs. Aquests poden legislar, però no poden garantir ni la fe col·lectiva en les seves lleis ni l'entusiasme per posar-les en pràctica. En educació, el mestre és el propietari i el polític l'interí.
Per saber per on van avui els signes dels temps s'ha de prestar atenció als informes de l'OCDE. El 15 de setembre vinent es farà públic el titulat Estudiants, ordinadors i aprenentatge: fent la connexió. Els que saben de què va asseguren que oferirà sorpreses. El mes d'octubre, l'OCDE's Innovative Learning Environments publicarà un llibre explicant com alguns països han aconseguit reformar els seus sistemes educatius movent-se del pensament (dels coneixements) a l'acció (les competències). A finals de novembre apareixerà la recopilació estadística anual Education at a Glance, que dedicarà una atenció especial a l'impacte de la competència lectora en l'ocupació. Del 19 al 20 d'octubre està prevista a Hèlsinki una espècie de fira de l'educació, promoguda per la Comissió Europea i el Govern finlandès, per explorar com la innovació en l'ensenyament pot millorar la qualitat i l'equitat dels sistemes educatius i equipar els alumnes amb les competències que necessitaran en les societats del segle XXI.
Els signes dels temps ordenen innovar. La innovació s'ha convertit en un imperatiu pedagògic. Avui ningú sembla molestar-se si li dius que està equivocat, però si li dius que està antiquat, se sent insultat.
El més curiós és que en el món actual, els únics que semblen tenir clar com serà el futur són els pedagogs. Ens asseguren que el coneixement ja no és als llibres, sinó a les pantalles (encara que tots sabem que a les pantalles hi ha de tot, informació, desinformació i, sobretot, molta porqueria); que la memòria està sobrevalorada (no en el meu cas, que en voldria tenir més); que la titulació i l'expedient acadèmic ja no influeixen per trobar feina (però ahir mateix BBC News informava que cada vegada són millors les expectatives dels titulats); que l'important no és transmetre coneixements, sinó crear-los (fa dos dies The Telegraph advertia de la necessitat de fomentar la pràctica d'aixecar la mà per fer preguntes a classe), etc.
Cada vegada hi ha més polítics defensant la innovació, però a França, un país amb una llarga tradició d'escola pública, les enquestes diuen que la majoria de les famílies -incloent-hi el 45% dels votants del Partit Socialista-, traurien els seus fills del sistema públic si poguessin.
Cada vegada seran més les diferències entre les escoles, perquè cada vegada els demanem coses més heterogènies. En conseqüència, seria lògic que els demanéssim també transparència per poder escollir entre elles, però no em refereixo a les seves bones intencions (s'han de donar per suposades), sinó a les evidències que pretenen aconseguir amb les seves metodologies. Aquest hauria de ser el compromís entre intencions i resultats.
