¿Serem a Europa?
El Tractat de la UE no preveu què succeiria si una regió d'un Estat membre decideix independitzar-se. Però la Comissió Europea ja ha indicat que una Catalunya independent haurà de demanar l'adhesió a la UE, que depèn del vot unànime dels països.
Angela Merkel i Mariano Rajoy, el 31 d’agost passat al castell de Meseberg, a Alemanya. /
Una Catalunya independent, sorgida d'una declaració unilateral d'independència sense acord amb el Govern central espanyol, quedaria a mercè de la bona voluntat dels caps d'Estat i de Govern dels 28 països de la Unió Europea (UE) i de les institucions europees per poder seguir formant part de la UE i de l'eurozona. Els dirigents europeus consideren que la qüestió catalana és «un assumpte intern d'Espanya» i tots volen evitar el problema que crearia una independència de Catalunya.
Aquesta bona voluntat dels líders i les institucions europees davant la independència de Catalunya no es pot donar per descomptada, ja que el Partit Popular (PP), que governa Espanya, podria exercir la seva influència en el si del Partit Popular Europeu (PPE) per fer molt difícil o impossible la permanència d'una Catalunya independent a la UE i l'eurozona. El PPE és en aquest moment la principal força política a la UE i de les seves institucions clau: el Consell de la UE, la Comissió Europea i el Parlament Europeu.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ja va aconseguir que l'anterior president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i l'actual president, Jean-Claude Juncker, tots dos també del PPE, afirmessin que una Catalunya independent «quedaria automàticament fora de la UE» i hauria de demanar l'adhesió. Rajoy també va aconseguir aquest mes que el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, declarés que Catalunya hauria de «començar a fer cua darrere d'altres països candidats que sol·liciten la seva entrada a la UE». Rajoy va aconseguir així mateix que la cancellera alemanya, Angela Merkel, afirmés sobre la qüestió de Catalunya que «és molt important que es respecti la legalitat nacional i internacional», així com «la integritat territorial dels estats».
Entre els líders socialistes europeus, el president de la Generalitat, Artur Mas, tampoc ha trobat suport. Per exemple, el primer ministre francès, català d'origen. Manuel Valls va afirmar que la independència catalana «tindria conseqüències perilloses per a Europa». «S'equivoca qui digui que una separació no tindria conseqüències per a la pertinença a l'euro i a la mateixa UE», va afegir Valls.
França, Itàlia i Ucraïna
Els problemes nacionalistes en estats clau, com França i Itàlia, i la defensa aferrissada per part de la UE de la integritat territorial de la fracturada Ucraïna perjudiquen a més l'aspiració de reconeixement d'una independència catalana.
El Tractat de la UE no inclou cap disposició específica sobre el cas que una regió d'un Estat membre decideixi independitzar-se dins de la mateixa UE. L'únic precedent d'ampliació interna de la UE es va produir el 1990 quan el Consell Europeu de Dublín va aprovar el 28 d'abril la integració a la UE del territori i la població de la República Democràtica Alemanya (RDA) per un sistema simple.
Un tercer Estat
Però davant la independència d'una regió, la Comissió Europea, que desenvolupa la funció de guardiana dels tractats europeus, ha establert un altre criteri: «Un nou Estat independent, pel fet de la seva independència, passaria a ser un tercer Estat respecte de la UE i els tractats deixarien d'aplicar-se al seu territori», va respondre Barroso per escrit el desembre del 2013 a una pregunta de l'eurodiputat de Convergència Ramon Tremosa. Barroso va subratllar que el nou Estat necessitaria el vot «unànime» dels altres països per obtenir la seva admissió a la UE.
La Comissió Europea ha evitat entrar en detall dels terminis i procediments administratius i jurídics que això requeriria. Va anunciar que només presentarà un informe jurídic vinculant quan vagi a produir-se un cas concret d'independència regional.
Davant la celebració del referèndum d'independència d'Escòcia el 2014, la Comissió Europea va crear un grup de treball secret, que no existia oficialment, per dissenyar un procediment d'adhesió semiautomàtica que permetés la continuïtat d'una Escòcia independent dins de la UE, segons fonts comunitàries. Aquest grup de treball estava compost per membres del gabinet del president de la Comissió, del servei jurídic i de la secretària general de la institució, segons les citades fonts.
Notícies relacionadesL'anterior president de la UE, Herman van Rompuy (PPE), també va declarar el desembre del 2013 que «si Catalunya s'independitzés» d'Espanya «es convertiria des del mateix moment de la independència a un Estat aliè a la UE i els tractats deixarien d'aplicar-se en el seu territori». Van Rompuy va destacar que hauria de sol·licitar la seva adhesió a la UE i que aquesta adhesió necessitaria el suport unànime de tots els estats membres, inclosa Espanya.
Per la seva part, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha evitat entrar en el fons de la qüestió i sempre s'ha limitat a insistir que la qüestió de Catalunya «és un assumpte intern, no europeu, un problema que no pot resoldre la UE, ni resoldre's a Brussel·les».
