Guardó literari per a una extensa obra narrativa
L'autor virtual
L'atreviment de Vila-Matas ha tingut recompensa en l'època que va contribuir a definir
Abans que visquéssim immersos en les pantalles, Enrique Vila-Matas ja anunciava la virtualitat del món. La seva extensa obra narrativa, distingida fa uns dies amb el premi FIL de Literatura, explora les infinites possibilitats de la realitat. El combustible que l’anima és la lectura. Si al seu dia Jorge Luis Borges va descobrir l’univers a la biblioteca del seu pare, Vila-Matas l’ha descobert en les movedisses i lleugeres edicions que porta a les butxaques del seu abric.
Per tancar d’una vegada per sempre la seva pertinença a la cultura catalana, va comentar que no escriu en la seva llengua materna perquè en ella ha de dir la veritat. Això no significa que la seva prosa castellana pertanyi a la mentida. Ja sabem que els personatges literaris poden adquirir una presència més real que els nostres parents. El tema és més complex. L’autor d’Hijos sin hijos prossegueix la gran aventura del Quixot, que no és cap altra que la de la versemblança. Alonso Quijano s’intoxica de novel·les de cavalleria i confon molins amb gegants. La comicitat del llibre deriva del desacord entre la realitat i la interpretació del Cavaller de la Trista Figura. Borges va continuar aquest afany amb Pierre Menard, autor del Quijote, on la lectura modifica el sentit de la realitat. Vila-Matas és hereu d’aquesta egrègia tradició.
Des de La asesina ilustrada, novel·la breu publicada el 1977, va entendre la lectura com una cosa tan activa i perillosa que pot confrontar amb el delicte. Sense la més mínima pedanteria, es va ocupar dels capritxosos éssers que conspiren en nom de l’art. El 1985, Historia abreviada de la literatura portátil el va situar com un detectiu de les avantguardes, capaç d’unir caps per lligar deixats per Gombrowicz i Duchamp.
Ricardo Piglia ha assenyalat que la paranoia és una operació literària, perquè anticipa successos que no han passat. Vila-Matas no se sent perseguit per fets imaginaris; provoca situacions que desencadenen nous fets. A l’entrar en una farmàcia a París, li diu a la dependenta que l’ha investigat per internet. La frase seria lògica en un policia o un delirant. També ho és en un escriptor capaç de generar realitats amb una frase. La reacció de la farmacèutica es converteix, simultàniament, en un acte real i una invenció de Vila-Matas.
Des dels anys vuitanta l’autor actuava com els «motors de recerca» actuals, establint impensades connexions entre artistes de les més diverses latituds. En un principi, la seva originalitat va ser vista com una de les excentricitats que Barcelona produeix de tant en tant: un altre estrany a la ciutat de Gaudí.
Els autors d’eminència no només creen una obra sinó una manera de llegir el món. A poc a poc la realitat es va assemblar a Vila-Matas. El novel·lista que en tenia prou d’obrir un llibre perquè es desdoblés en un possible hipertext, va prefigurar el planeta de Viquipèdia i les xarxes socials. Sense recórrer a artefactes tecnològics, va entendre la virtualitat de l’entorn. A contrapèl del realisme, va assumir les dades despullades com un pretext per als simulacres, els espectres, les històries.
A Bartleby y compañia va reunir escriptors als quals se’ls acaba la gasolina i opten pel silenci. Barreja d’assaig i novel·la, aquesta indagació revela les variadíssimes raons per les quals alguns eloqüents prefereixen callar. El complement d’aquesta obra és El mal de Montano, episodi cervantí sobre un malalt de literatura convençut que els llibres són més reals que la quotidianitat on bullen els llegums.
«Originalitat: qüestió d’estómac», va escriure Valéry. En la seva llarga travessia, Vila-Matas ha processat Kafka, Calvino, Nabokov, Roussel i molts altres, convertint-los en còmplices de la seva imaginació. En novel·les més recents, com Dublinesca o Aire de Dylan, el mestre de les associacions literàries ha cedit territori a l’emoció. En la seva lúcida maduresa es concentra, no tant en el que algú pensa al llegir, sinó en una regió més inabastable: el que se sent al llegir.
Abans de ser reconegut a Espanya, Vila-Matas comptava amb nombrosos adeptes a Mèxic. Sergio Pitol, Augusto Monterroso, Vicente Rojo, Álvaro Mutis, Christopher Domínguez Michael, Álvaro Enrigue el van assenyalar com una veu fonamental de la literatura. L’autor d’Estraña forma de vida s’interessa menys en el que passa que en el que pot succeir; al llegir inventa, i a l’inventar, lletreja l’infinit.
El seu atreviment ha tingut recompensa en l’època que va contribuir a definir i que cada dia se li assembla més. Amb el premi FIL, un excèntric arriba a casa.
