La infància, una prioritat ineludible

Una nova legislatura és sempre moment d'esperança i més en aquests temps d'especial transcendència a Catalunya. La Fundació Pere Tarrés, que procura que els nens visquin com a nens i creixin com a persones, els té ben presents en la seva acció, reflexió i formació de professionals i voluntaris. Per pròpia missió i pel context en què vivim volem compartir unes reflexions amb la voluntat que la infància sigui prioritat en els pròxims mesos i anys. Partim, a més, de la dada que més d'un 25% dels nens i nenes viuen per sota del llindar de la pobresa -rendes inferiors al 60% de la mitjana-, una dada intolerable.

Catalunya ha d'afavorir radicalment la igualtat d'oportunitats. Això significa un acompanyament als que no tenen les condicions mínimes per avançar com la societat normalitzada. Significa formació i promoció de les famílies amb nadons en situació de vulnerabilitat procurant la seva inserció laboral, dignitat en l'habitatge, així com els hàbits higiènics, dietètics i de gestió d'una llar que els permetin ser autònoms. D'una inversió social ben feta, avaluable, en els primers anys de la vida i en l'entorn familiar estalviarem costos, patiments i conseqüències perverses de futur. Des de la xarxa bàsica de serveis socials i amb el suport de professionals s'ha d'establir una relació que faci créixer mares i pares, els faciliti mitjans a la vegada que pacta pautes de comportament i fixa condicions. Segur que s'han de pal·liar dèficits alimentaris, energètics, de vivenda, però també cal donar pautes i acompanyar la família sobre la criança dels fills amb compromisos avaluables per les dues parts i amb l'opinió de professionals com els nostres.

Una inversió fonamental és en l'educació: convé millorar la capacitació de mestres i professors, establir contractes programa pels quals s'ofereixin mitjans en funció de resultats raonables per a cada entorn. S'ha de poder intervenir des de la mateixa escola i des de centres oberts prevenint i contrarestant el fracàs escolar des de les primeres manifestacions. Convé atendre el desenvolupament del nen en totes les dimensions, també l'emocional, la fisicoesportiva i l'espiritual. Catalunya ha de promocionar l'educació en el temps lliure i sobretot la que prové de la societat civil des del voluntariat, com a complement educatiu, escola de ciutadania, espai de promoció personal i de prevenció. Amb prudència legislativa, sense voler reglamentar-ho tot, amb un suport adequat als esplais i grups d'escoltes i beques perquè ni a l'estiu ni en les colònies escolars «ningú es quedi a terra».

Un país desenvolupat demostra la qualitat de la seva democràcia amb l'atenció al feble: beques, salut mental, correcta atenció als nens de 0-3 anys, inversió en les infraestructures escolars i d'atenció des de serveis socials, prevenció amb alternatives sòlides al consum de tòxics... I ho fa d'acord amb una societat civil organitzada que no hauria de patir per la seva subsistència i que coneix, per proximitat a la realitat, les carències i les polítiques més efectives. Concertar els serveis i oferir estabilitat a les entitats com a mitjà per a l'atenció a la infància afavoreix la correcta atenció i promoció que proposem. És necessari reconèixer les entitats, col·lectius, centres i grups que treballen a favor de la infància en un barri o municipi i donar-los protagonisme. Ha de ser un mandat de compliment obligat que les institucions educatives públiques, els serveis socials i els diferents dispositius que treballen amb la infància, facin una tasca coordinada i en condicions d'igualtat amb les entitats socials i els centres socioeducatius d'iniciativa privada o social.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sense descartar que sigui necessari, en alguns casos, articular mesures específiques adreçades a aquest col·lectiu, reclamem la necessitat que la infància sigui abordada des d'una perspectiva transversal en totes les polítiques socials, educatives, sanitàries, jurídiques...

Catalunya, amb les lleis d'educació, d'infància, fins i tot amb les polítiques de foment de l'ocupació, ja té un marc normatiu modern i que pot ser eficaç. Es tracta de treballar amb rigor, tenint present la prioritat, amb un consens de país i dotant-lo del percentatge del PIB amb què atenem el futur els països més desenvolupats. En moments d'il·lusió col·lectiva, d'inici d'una nova etapa, s'ha de superar cert sentit de l'impossible fixant-se metes agosarades. Tota la societat del benestar, i per tant les institucions, ha de procurar que els nens visquin com a nens i creixin com a persones. Director general de la Fundació Pere Tarrés. Firma també aquest article Rafael Ruiz de Gauna, director de Formació i Relacions Institucionals.