Sempre em pregunto qui determina quina qüestió crea confrontació o no entre familiars i amistats. Llegeixo i escolto, més sovint del que hauria, que el periodista i el periodisme han de moure’s en la neutralitat i l’objectivitat. Moltes vegades són els mateixos professionals els qui s’empenyen en dibuixar una línia fina i transparent entre els actors per determinar una centralitat que, en realitat, tendeix a corbar-se a vista de tercers i és inapreciable en primera persona. A la facultat de comunicació, després d’anys escoltant que l’objectivitat és la primera norma del periodisme, ja en les últimes classes de la carrera un professor ens va exposar que aquest concepte és tan romàntic com absurd. “L’experiència de la persona li fa veure la realitat d’una manera concreta. Interpretarà els fets d’acord amb allò que creu i ha viscut”.
Recordo les figures del periodisme que sempre ens exposaven com a grans referents de la professió, tots i cadascun d’ells tenien un estil propi que s’apreciava en els textos. Un estil que, a més, tenia connotacions polítiques evidents. Mariano José de Larra, Ernest Hemingway, John Reed i Oriana Fallaci, per dir-ne alguns, van ser grans escriptors/periodistes que no eren pas neutrals. En els seus textos representaven una crítica i pensament polític que regatejaven els conceptes de neutralitat i objectivitat que tossudament s’han apoderat del periodisme tot i ser un mite.
Desmond Tutu, sobre la neutralitat, va exposar: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor. Si un elefant ha trepitjat la cua d'un ratolí i dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat”. Fins a quin punt la neutralitat seguirà venent-se com la posició del seny quan en realitat respon a una indiferència que pretén acomodar-se al costat del guanyador? Gramsci no només és conegut per la seva teoria sobre l’hegemonia cultural, ho és també pel seu odi als indiferents i per una afirmació que als ateneu populars llueixen en les seves samarretes: “viure vol dir prendre partit”.
Notícies relacionadesLa neutralitat només és possible en la ignorància dels fets, la centralitat en sí ja és una posició. En comunicació el silenci ja és comunicar, en política la indecisió és formar part passivament d’una ideologia dominant.
