Cicatrius

Fa uns dies un col·lega de professió em va preguntar durant una entrevista si algun llibre pot canviar-te la vida. Com acostumo a ser jo qui fa les preguntes, reconec que no vaig estar a l'altura en la resposta. M'imagino que perquè sempre m'ha semblat pretensiós dir que sí i fals manifestar el contrari.

Va ser durant el trajecte a casa quan en ple flashback literari vaig arribar a la conclusió que, efectivament, a mi cap llibre m'ha canviat la vida, però me l'ha reparat. És el privilegi que un té si ha rebut l'atenció personalitzada d'escriptors com Herman Hesse, Heinrich Böll, Ian McEwan, Javier Marías, Annie Proulx, John Irving, Paul Auster, J.M. Coetzee, Jesús Carrasco o Alice Munro.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No puc assegurar que els seus llibres em salvessin de res, però eren allà, a punt, col·locant adjectius on només hi havia espais en blanc, donant resposta a qüestions que feia molts anys que sobrevivien entre interrogants. No crec en la literatura terapèutica, ni que la recepta literària d'un amic em serveixi a mi. Crec en les bones intencions de qui t'aconsella, però amb els anys descobreixes que cada llibre té un únic lector, encara que insisteixin a dir-te que són molts. Així que quan finalitzada l'entrevista, aquest col·lega em va demanar algunes recomanacions, vaig voler advertir-li que les meves lectures eren només meves, que qualsevol intent d'assegurar-li que disfrutaria amb aquell autor o aquell altre estava destinat al fracàs. Però com em sol passar, li vaig acabar parlant de Marías, i de McEwan, i de tots els autors citats, i també de Laird Hunt, que he descobert en la fantàstica Neverhome (Blackie Books) o de J.R. Moehringer, de qui tots destaquen Open, la biografia del tennista Andre Agassi, però a qui val la pena conèixer de debò a El bar de las grandes esperanzas (Duomo).

És cert, quan connectes íntimament amb un llibre et convences que va ser escrit només per a tu. Deu ser per l'edat, però el pas del temps m'ha demostrat que si no verbalitzo amb algú pròxim aquella emoció lectora, les ferides de l'ànima se'm curen, però mai arriben a cicatritzar.