El perill de la confrontació

En aquests moments d'incertesa política convé recordar que ens trobem dins del marc jurídic d'una democràcia constitucional nascuda de la Transició, que va quedar plasmada a la Constitució de 1978, aclaparadorament ratificada pels ciutadans espanyols, per «garantir la convivència democràtica d'acord amb un ordre econòmic i social just» i per protegir tots els ciutadans «i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions», com proclama en el seu preàmbul, en què a més crida a una cooperació pacífica i eficaç amb tots els pobles de la Terra. Aquesta Constitució va ser considerada exemplar per la comunitat internacional i més encara per la comunitat jurídica, a excepció d'aquells sectors doctrinals que havien pretès donar contingut a l'anterior règim dictatorial.

En definitiva, el marc constitucional preserva, en primer lloc, la dignitat de les persones i el respecte als drets fonamentals que la comunitat internacional ja havia reconegut. A més, reconeix la realitat pluricultural i plurilingüística, estenent-la en el seu article 2 a l'organització plurinacional dins de la unitat d'Espanya.

Naturalment, els sistemes jurídics no són perfectes i el nostre en particular és, avui dia, sensiblement millorable. Seria poc rigorós pensar que la democràcia és un sistema estàtic, perquè precisament es distingeix d'altres sistemes per la seva dinàmica contínua, i per l'esforç que s'ha de realitzar per enfortir els drets fonamentals i l'Estat del benestar en ares a preservar la dignitat de les persones i dels pobles que l'integren, com també a estrènyer els llaços de solidaritat amb altres pobles.

Catalunya, com Espanya i la mateixa Europa, constitueixen avui un espai geogràfic privilegiat que ha anat avançant en un continu procés de participació, amb les seves naturals tensions i discrepàncies però en sincera col·laboració per fer efectius els drets proclamats en el seu ordenament jurídic. A Europa, on s'han anat harmonitzant els nostres ordenaments jurídics dins de les línies bàsiques que els presideixen (és a dir, drets humans i Estat del benestar), s'han suprimit fronteres econòmiques i de mercat i s'ha permès la lliure circulació de les persones, de manera que, si ningú ho espatlla, Europa es consolidarà en una verdadera unitat política respectuosa amb les identitats, llengües i cultures dels que la conformem.

La democràcia és fonamentalment diàleg, amb les seves pautes i les seves regles. La seva observança és l'única manera d'obtenir una convivència com més pacífica millor. Aquesta és la lliçó que la història ens ha llegat, tant per evitar la confrontació com per cicatritzar les ferides deixades per l'absència d'aquest diàleg.

Els ciutadans, que en democràcia no hem de ser mai mers espectadors o passius receptors de la política, hem de criticar amb tota contundència els que per activa o per passiva ometen el diàleg, i hem de resistir-nos a alinear-nos amb postures que diuen ser democràtiques però advoquen per la confrontació, pel no respecte a la llei, i que, en definitiva, es neguen a modificar l'statu quo o a adaptar les lleis a les noves realitats socials que van sorgint.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant d'aquestes postures, que avui ens resulten tan pròximes, hem d'advocar, i potser ja sigui massa tard, per una pedagogia del respecte, del discerniment rigorós en l'anàlisi de les situacions; com també per una bel·ligerància activa contra la corrupció, i per una pedagogia per saber distingir quan és sincera la postura dels partits, que ens són tan necessaris. Així, resulta incomprensible criticar la corrupció d'uns i minimitzar la pròpia. En la corrupció tots són culpables; però quan els involucrats en ella han sigut clars referents polítics i responsables dels partits que ens han governat, són causa d'escàndol i de desprestigi de la nostra societat. A més, amb la seva conducta han abundat en la crisi, que probablement no hauria assolit la magnitud ni les conseqüències que ha tingut amb l'apropiació de diner públic de tots els espanyols.

Com dèiem, hem de ser exigents amb els nostres servidors públics per les seves omissions, però també per tergiversar les regles constitucionals, especialment la divisió i confusió dels poders públics o l'abús del decret llei,  furtant així la normal elaboració de les lleis. El perill de la confrontació com a regla política és que se sap com comença però mai com acaba. Per això hem d'exigir respecte a l'ordenament jurídic mentre aquest no es canviï i coratge per canviar-lo en allò que faci més fàcil, justa i solidària la convivència dels únics sobirans d'aquest país, que som els seus ciutadans. Exvicepresident del Tribunal Constitucional. També firmen l'article Eudald Vendrell i Leopoldo Gay Montalvo.