Tribuna
La ciutat dels drets
Avui fa cent dies ens vam constituir com a nou govern de la ciutat de Barcelona. Aquests tres mesos han sigut especialment intensos: vam haver de submergir-nos en la dinàmica institucional, a la vegada que impulsàvem el nostre programa; trencar amb la paràlisi en què es trobava la ciutat i sanar les ferides que la crisi havia infligit en el nostre teixit social i urbà. Difícilment aquest procés podria haver avançat sense la col·laboració dels treballadors municipals que ens han acompanyat. A tots ells, el nostre agraïment.
Les nostres prioritats estaven clares, havíem de virar el rumb per posar les institucions al servei de les persones, oferint solucions immediates per a aquells sectors més castigats per la crisi; reactivar l'economia des de bases més sòlides que les de temps enrere -optant per un model diversificat, sostenible i cooperatiu-; i generar una nova agenda que apostés per reconstruir la confiança de la ciutadania en l'àmbit públic a l'incorporar-la com a protagonista del canvi. En definitiva, construir una ciutat que aculli, cuidi i empoderi els seus ciutadans.
El què i el com
Per a això era necessari canviar no només el què de les polítiques, sinó també el com, i ho hem fet a través de la incorporació de mecanismes de participació i transparència com la limitació de sous i mandats, la publicació de les agendes o l'accés públic als nomenaments, currículums i sous dels càrrecs municipals.
En aquest camí per construir una ciutat de drets, la lluita contra la desigualtat ha constituït la nostra primera prioritat. Era necessari donar resposta immediata a les situacions d'emergència habitacional, malnutrició infantil i pobresa que esquerdaven la nostra comunitat. Per a això, estem negociant amb les entitats bancàries perquè cedeixin els seus pisos buits, hem ampliat les ajudes al lloguer, les beques de menjador, els plans d'ocupació o les ajudes a la infància. Potser la mesura més important ha sigut la modificació pressupostària per alliberar 96 milions d'euros que es destinaran majoritàriament a augmentar la despesa social i la dotació d'equipaments, sense que això suposi un desajust de les arques municipals.
Polítiques contracícliques
No obstant, les respostes d'emergència social serien insuficients sense unes polítiques contracícliques que permetin una recuperació econòmica sostinguda en el temps. Per a això, hem desenvolupat un conjunt de mesures orientades a impulsar un creixement sostenible: des del desbloqueig dels grans projectes de ciutat com els accessos ferroviaris al port, l'estació de la Sagrera, la finalització de l'estació de Sant Andreu Comtal o la connexió del tramvia, fins a les mesures dirigides a impulsar el comerç de proximitat als barris perifèrics que corrien el risc de caure en una desertització comercial. Cuidar la ciutat és també cuidar el seu metabolisme urbà.
L'energia i l'aigua
Així mateix, s'han iniciat els estudis per desenvolupar un operador energètic municipal, que ens oferirà energia més econòmica apostant per les renovables, i avancem cap a la municipalització de l'aigua, per abaratir el seu cost i tornar-li el seu caràcter de bé públic. També hem optat per desenvolupar una governança responsable del turisme que permeti regular el sector i evitar el sorgiment d'una nova bombolla especulativa, els efectes de la qual en el sector immobiliari són desgraciadament coneguts. Des del govern municipal mantenim el compromís amb el desenvolupament de Barcelona com a pol turístic internacional, però promovent la seva desconcentració territorial amb el fi d'evitar la creació de monocultius i cuidar de la mateixa manera turistes i veïns, així com els treballadors del sector.
Finalment, hem impulsat una nova agenda urbana centrada en la sostenibilitat de la vida i l'atenció a les persones. I com que sabem que sols no podem, hem començat a treballar amb altres municipis per generar una xarxa contra la violència masclista a fi d'eradicar aquesta plaga que ja ha assassinat més de 71 dones aquest any, així com una xarxa de ciutats refugi per acollir les milers de persones que fugen de les guerres de l'Àfrica i el Pròxim Orient.
Allà on els estats estan fracassant, les ciutats tenen el potencial per sobreposar-se a l'adversitat i generar xarxes de protecció i atenció. Les noves formes de lideratge urbà ja no descansen en estratègies de màrqueting, sinó en la defensa de valors que serveixen per construir una nova agenda urbana, col·laborativa, solidària, que posa la vida de les persones al centre.
La història ens ensenya que enfront dels reptes col·lectius Barcelona treu el millor de si mateixa per reinventar-se. Tenim l'oportunitat que aquesta ciutat torni a brillar amb llum pròpia, no només com a referent internacional en creació i innovació sinó també en solidaritat, justícia i defensa dels drets humans. Que la ciutat dels prodigis sigui, abans que res, la ciutat dels drets.
