La roda @saulgordillo
Deu anys de sobirania a internet
L'efemèride dels deu anys de l'obtenció del domini .cat per a la llengua i la cultura catalana a internet ha passat amb més pena que glòria. Una dècada de sobirania virtual catalana que, en el seu moment, va suposar un fracàs de la diplomàcia del Govern en funcions de José María Aznar. Les pressions espanyoles davant les autoritats dels Estats Units van ser inútils, i l'organisme que concedeix els dominis (ICANN) va aprovar el .cat amb una discreta complicitat del llavors ministre d'Indústria, José Montilla. L'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, a diferència d'Aznar, va renunciar a obstaculitzar la campanya cívica impulsada per 98 entitats, 2.615 empreses i 65.468 ciutadans catalans, balears i valencians.
La victòria del .cat, el primer domini per a una llengua a la xarxa, s'ha consolidat durant aquesta dècada. La fundació que el gestiona espera acabar l'any amb 100.000 matrícules web, ja que es tracta del que acumula més creixement entre els dominis de la seva categoria a nivell global. És, a més, un dels més segurs i fiables del mercat.
Les empreses catalanes, la banca i les multinacionals que usen el català a la xarxa han apostat pel .cat. Un 60% dels dominis són d'aquest àmbit, un aspecte que demostra la normalització de la matrícula virtual. Res de boicot, zero missatge de la por. Abans que el .cat s'aprovés el 16 de setembre del 2005, la premsa i alguns partits espanyols se'n van burlar. Quan el govern d'internet (ICANN) va dir sí al .cat, l'Administració, els partits i la societat civil es van llançar a usar-lo. A les empreses, per por inicial al boicot, els va costar més, però amb el temps s'ha anat acceptant. El .cat és útil i ajuda a posicionar. Alguns veuen avui paral·lelismes entre el plebiscit del 27-S i el 16-S del 2005.
