Debat electoral català
Junts per les institucions
No necessitem inventar-ho tot ni partir de zero, però estem en condicions de començar de nou
Catalunya viu temps de canvis, com moltes societats i molts països del món. Però el nostre canvi es produeix en una situació absolutament excepcional, i a casa nostra té una doble lectura. D'una banda, la necessitat d'un Estat propi que aculli la nació i que la doti de les estructures adients per construir una societat millor, més justa, més lliure, més cohesionada i que en cap cas no renunciï al benestar col·lectiu. I, d'una altra, la indefugible i necessària regeneració democràtica que qualsevol societat que pretén progressar reclama, i que permeti eradicar de la vida pública i privada les pràctiques de corrupció, en totes les seves manifestacions.
Les formes de fer política han canviat radicalment en els darrers anys, i encara canviaran més, i ho faran d'una manera intensa, profunda i veloç. Conceptes com la transparència, l'honestedat, la participació i la implicació ciutadana en la cosa pública, l'eficàcia i l'eficiència de les institucions, ens obliguen a cercar i construir nous equilibris que donin sentit a l'estructura institucional de la Catalunya del futur més immediat i que la facin no solament viable, sinó també més adient al que reclamem i necessitem com a poble.
Catalunya té una història mil·lenària i una tradició parlamentària gairebé tan antiga com la mateixa nació. Els orígens del nostre parlamentarisme, que cal cercar en les assemblees de pau i treva -és a dir, en la construcció de la pau i d'espais de convivència-, diuen molt de les bases sobre les quals hem sustentat la democràcia durant les èpoques en què hem pogut fer-ho. En aquest sentit, la pau, el diàleg i els valors intrínsecs de la nostra manera de ser i de fer -com ara la solidaritat, l'esforç, la cultura del treball, la capacitat d'innovar i mirar el món com el nostre espai natural de relació- també han de ser la base d'aquestes institucions de futur que hem de saber construir.
Per sort, no partim de zero, sinó que tenim un bagatge ple de dificultats i entrebancs que ens han fet créixer i ser més forts, i ple també d'experiències i de coneixements que ens poden servir per encertar el camí que estem disposats a emprendre. No ens cal inventar-ho tot i, alhora, estem en condicions de fer foc nou, de superar inèrcies i servituds culturals i organitzatives i d'introduir reformes avançades. Tenim, en definitiva, uns fonaments molt sòlids que de segur que ens permetran plantejar una arquitectura institucional que corregeixi defectes que, al llarg dels anys, hàgim pogut incorporar i que, alhora, ens permeti innovar en els aspectes que la societat ens exigeix. Això sí, sense perdre en cap moment la perspectiva que les institucions són una de les parts fonamentals de la nació. És cert que, en essència, la nació és la seva gent, i és bàsic que estigui mobilitzada tal com va demostrar, novament, i d'una manera multitudinària, festiva i cívica, la proppassada Diada, quan centenars de milers de ciutadans de tota condició i procedència vam omplir la Meridiana per fer la Via Lliure a la República Catalana. Però també és veritat que la nació s'organitza a partir de les institucions, i per això és fonamental que, en aquesta perspectiva de futur que tenim al davant mateix de les nostres vides, siguem capaços d'interpretar-ho correctament i dotar les institucions del valor i de la capacitat d'actuar que han de tenir. Al cap i a la fi, les institucions són una de les representacions més significatives i que identifiquen millor un país.
Amb un nou Estat, caldrà repensar les institucions sense perdre el lligam històric que tenen. I amb la regeneració democràtica hem d'aconseguir fer institucions lligades a la nostra tradició de diàleg, pau i vocació de servei, però també amb tots els valors i realitats que el segle XXI ens reclama. Podem fer-ho, i sabrem fer-ho bé.
El fet que els tres darrers presidents de la Cambra catalana participem en la candidatura Junts pel Sí té, sobretot, un valor simbòlic, perquè entenem que reforça l'excepcionalitat del moment i el caràcter transversal de l'opció independentista, que ha crescut amb l'impuls de les entitats sobiranistes i del poble mobilitzat. Precisament perquè hem presidit la principal institució del país en uns moments molt determinats, sabem perfectament que ara mateix Catalunya no es pot quedar en l'escenari on s'ha vist forçada a jugar en els darrers 40 anys, sinó que necessita fer una passa endavant, necessita progressar cap a uns horitzons de plenitud que l'actual marc constitucional i estatutari li neguen reiteradament. I hi volem posar el nostre granet de sorra, amb tota la humilitat, amb tota la modèstia, però també amb tot el valor de la feina que hem intentat fer pel bé de Catalunya des del nostre Parlament. Firmen també aquest article Joan Rigol i Ernest Benach. Tots tres, candidats de Junts pel Sí i expresidents del Parlament.
