Ahir a la nit, un cop escrutat més del 90% dels vots, les preguntes sobre la solidesa de la victòria del sí s’esposaven amb la mateixa rapidesa com les que l’any passat qüestionaven l’estil de Luis Enrique a principis de temporada i que al final va donar el triplet. Més enllà del ball matemàtic del ‘sí’ i del ‘no’, hem constatat que la societat catalana ha canviat el xip i passa del dret a decidir a la independència.
Posem-nos en context, l’any 2012 els catalans eren cridats a les urnes arran de dos grans moments: la primera gran manifestació organitzada per l’ANC i el cop de porta de Mariano Rajoy a l’alternativa que presentava Artur Mas al procés independentista, el pacte fiscal. Era l’etapa del famós “xoc de trens”, un període en el qual es parlava obertament del dret a decidir, en obtenir una majoria parlamentària que facilités l’organització d’un referèndum com el que faria Escòcia el 18 de setembre del 2014. Començava un joc polític en què tres diputats catalans anaven al Congrés per rebre el ‘no’ de 299 diputats i s’aprovaven la declaració de sobirania i la llei de consultes per després ser suspeses pel Tribunal Constitucional. L’etapa del dret a decidir culminava amb un procés de participació el 9 de novembre.
A diferència dels comicis de fa tres anys, aquest 2015 el vot anava en una altra direcció, en la independentista. En legitimar una majoria que engegues un procés per a l’autodeterminació de Catalunya des del Parlament. Amb una participació del 77,44%, les dues forces que apostaven pel sí han registrat un 47,75%. Un percentatge que hi ha qui el compara amb el de l’any 2012 en què CiU, ERC i CUP van sumar el 47,89%, deu dècimes més però amb una diferència molt important que cal remarcar, aquest cop el projecte sobiranista és explícit.
Notícies relacionadesCatalunya ha canviat el xip, deixa de mirar-se el dit amb el dret a decidir i apunta a la lluna. La mentalitat catalana ha passat pantalla, amb la gran participació i el percentatge que ha votat Junts i la CUP es pot determinar que aquesta societat està llesta per, en cas de referèndum, votar ‘sí’. Una baixa participació i una gran victòria del ‘sí’ quedaria desdibuixada pel dubte de “què passaria amb una gran participació?”. Un dels temors d’aquesta campanya era, precisament, superar el 67,76% del 2012. La participació creix un 10% i per primera vegada en la història el Parlament té una majoria absoluta amb dos programes que caminen cap a la independència. Si la gestió parlamentària és bona i es compleix el que hi ha programat, la societat acompanyarà el procés. El canvi més difícil ja s’ha fet..
