ANÀLISI
¿El final de l'abstenció diferencial o cap a una altra?
Les eleccions del 27 de setembre han sigut excepcionals per molts motius. En primer lloc, l’oferta política s’ha vist substancialment modificada i s’hi han presentat partits i coalicions diferents dels que s’hi havien presentat fins ara. En segon terme, perquè malgrat presentar-s’hi fins a set candidatures amb expectatives d’aconseguir representació, la campanya va tenir un elevat nivell de polarització pel caràcter plebiscitari que algunes van atribuir als comicis. El tercer element nou ha sigut un nivell de participació absolutament excepcional, de cotes mai vistes en unes eleccions autonòmiques. I per últim, tot apunta, donats els resultats, que també s’han produït canvis en les pautes de comportament electoral dels catalans en les eleccions autonòmiques, pautes fins ara molt estables.
El comportament dels electors catalans es va caracteritzar fins al 2012 per dos fenòmens. Per un costat, l’anomenat vot dual, consistent a votar partits diferents segons el tipus d’elecció; generalment aquest era el comportament d’alguns electors socialistes a les generals que a les autonòmiques optaven per votar CiU. I per un altre, l’abstenció diferencial, que es refereix al fet de votar en un tipus d’eleccions –normalment les generals, tingudes per les més importants– i abstenir-se en les autonòmiques, considerades de segon ordre. Normalment, el PSC era el partit que més es veia afectat per aquesta mena de comportament, ja que molts dels seus electors en els comicis generals decidien abstenir-se en els autonòmics perquè no se sentien concernits per aquest tipus d’elecció. Això explicaria per què durant més de 30 anys CiU guanyava totes les eleccions autonòmiques, i el PSC, totes les eleccions generals, a excepció de les del 2011.
És sabut que el gruix dels electors del PSC es concentraven a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’anomenat cinturó vermell, i que era en aquest territori on es produïa una abstenció diferencial més gran. Normalment, aquest comportament s’atribuïa a les característiques sociodemogràfiques d’aquesta zona –amb una proporció més gran de població originària de fora de Catalunya– i també a l’absència d’una oferta d’esquerres genuïnament espanyola. Les eleccions autonòmiques del 2012, en què es va produir una elevada mobilització i en què per primera vegada es va superar el nivell de participació respecte de les immediates eleccions generals, les del 2011, i en què a més a més les enquestes van fallar estrepitosament a l’atribuir a les forces sobiranistes uns resultats clarament superiors als que van obtenir, van contribuir a estendre la idea que una elevada mobilització, en especial a l’àrea metropolitana, afavoria les opcions no sobiranistes.
Apel·lar al vot ètnic
I encara que per dir veritat la participació va pujar en el conjunt de Catalunya, tant a les comarques considerades unionistes com a les independentistes, aquesta interpretació pot contribuir a explicar per què la majoria de partits han concentrat ara els seus esforços de campanya a l’àrea metropolitana de Barcelona. Al ser no només la zona més poblada sinó també on es donava una abstenció diferencial més gran, s’assumia que una elevada participació electoral podia alterar les previsions demoscòpiques, molt favorables als partits independentistes. No és estrany, per tant, que, d’acord amb aquesta lectura, alguns partits miressin de mobilitzar el vot ètnic espanyol, uns apel·lant a l’origen dels avis i altres a l’ús de la llengua.
Però, contra pronòstic, l’augment de la participació ha sigut bastant homogeni en el conjunt de Catalunya, de manera que possiblement l’error està en el fet que es partia d’una interpretació molt vintage que s’haurà d’actualitzar. Però, a més a més, s’haurà de veure si en les pròximes eleccions generals assistim a una abstenció diferencial a la inversa. Si gairebé la meitat dels catalans són independentistes, no seria estrany que a partir d’ara una part d’aquests decidissin inhibir-se dels assumptes espanyols com durant molt temps alguns electors a Catalunya es van inhibir dels assumptes catalans.
