Benvenuto, dottore!

El frau en el mesurament d'emissions dels motors dièsel de Volkswagen té innombrables conseqüències, que van des del final de la carrera d'un excel·lent enginyer, Martin Winterkorn, a la posada en entredit de l'aposta més sòlida del sector de l'automòbil europeu per respectar el medi ambient, el dièsel, sense oblidar les més que probables dificultats econòmiques que esperen a Volkswagen per les previsibles sancions i per les modificacions que haurà de realitzar en un elevat nombre de vehicles, una cosa que afectarà el seu pla d'inversions i els seus més de 600.000 treballadors.

Una conseqüència gens prevista és que el president de Seat, Jürgen Stackmann, ha sigut reclamat pel nou president del grup Volkswagen per cobrir un nou lloc al grup i la seva vacant l'ocuparà l'italià Luca de Meo. Encara que hi ha a qui no sembla bé el canvi ara que, per fi, Seat havia aconseguit tenir resultats operatius positius i s'anunciaven noves inversions, és una excel·lent notícia, no perquè Stackmann fos un mal president, en absolut, sinó perquè De Meo pot portar a la marca una cosa de la qual està molt necessitada: il·lusió.

El principal actiu de Seat, la seva magnífica fàbrica, també és el seu gran llast: s'ha d'omplir sigui com sigui per evitar pèrdues i mantenir l'ocupació. La dicotomia fàbrica/marca ha condicionat la seva estratègia almenys els últims 22 anys, els que fa que es va inaugurar la planta de Martorell. Seat no ha sabut mai, o no ha pogut, volar alt perquè periòdicament ha passat alguna cosa que l'ha obligat a estrènyer-se el cinturó. Sembla la prehistòria quan Seat fabricava més cotxes que Skoda, però avui en fabrica menys de la meitat. Fins i tot Pors-che s'acosta al volum de Seat. Per compensar la seva debilitat a Martorell, es produeixen cotxes d'altres marques de Volkswagen. Avui la fabricació de cotxes d'Audi, el Q3, és clau per salvar els seus números.

La marca de cotxes més nostra no ha crescut de manera suficient ni en els cors dels consumidors espanyols ni en els de la resta del món. No hi ha país europeu que tingui marques pròpies (i Seat, encara que del grup Volkswagen, és una marca catalana i espanyola) i que aquestes no siguin líders destacades al seu país. Seat està al grup del capdavant, però no arrasa en el nostre mercat des de fa anys, només és una marca més. La seva empremta geogràfica és escassa i ningú entén per què no utilitza fàbriques del grup per vendre a Llatinoamèrica, el seu territori natural d'expansió. Com tampoc ningú entén per què la seva oferta de productes és tan curta i de vegades confusa. Seat és, sobretot, l'Ibiza, i afortunadament també el León ha pogut destacar, però res més. I tampoc sabem si és una marca jove, o mediterrània, o esportiva, o… ¿Quina és l'ànima de Seat?

Seat és part d'un gran grup i sembla que aspira a simplement no molestar. No hi ha dubte que un president amb iniciativa, que l'entengui i l'estimi, és l'única solució per fer el pas endavant que necessita. Seat ha d'aspirar a vendre, algun dia, un milió d'unitats a tot el món, no conformar-se a simplement omplir Martorell. Seat és una marca, no només una fàbrica. I si algú pot fer-ho és un espanyol… o un italià, perquè Seat necessita la imaginació d'un llatí.

Fa gairebé 10 anys, Seat va rebre una alenada d'aire fresc personificada en un responsable comercial una mica histriònic però diferent, Pino Tartaglione. Era gairebé contracultural, però Seat va viure sis mesos d'il·lusió i simpatia. Pino no va poder convèncer el sistema, però potser ara Seat tindrà una nova oportunitat per ser la marca que no ha sabut ser dins del grup Volkswagen.

Les similituds entre De Meo i Tartaglione probablement es limiten al fet que tots dos són italians, però no deixen de ser una mica alternatius enfront de l'ortodòxia alemanya. De Meo té una llarguíssima experiència en l'àrea que més necessita Seat, màrqueting i vendes, a Renault, Toyota, el grup Fiat i el grup Volkswagen. I, a més a més, ha sigut col·laborador de l'espanyol que ha volat més amunt en la venda de cotxes, Juan José Díaz Ruiz, conegut per JJ en el sector. JJ és un dels responsables que Seat encara segueixi viva, perquè ell i un grapat de genis van aguantar amb més imaginació que mitjans la Seat arruïnada i abandonada per Fiat fins que l'INI la va vendre a Volkswagen.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Comença una nova època per a Seat que, tant de bo, sigui d'esplendor i creixement i deixi d'una vegada per sempre de ser notícia pels seus ajustos, ERO i pèrdues. De Meo parteix d'una situació correcta, amb un mercat en recuperació, amb promeses d'inversió i sota la tutela de l'espanyol que ha arribat més amunt i que més temps fa que es manté al cim del sector, Francisco García Sanz, president del consell d'administració de Seat i que compta amb la confiança renovada de la nova direcció.

Forza, dottore!! Consultor.