El poliamor entre línies

Animat pel genèric feminista que el cada cop més conegut Antonio Baños fa servir per a les CUP, giro aquesta setmana l'esquena als polítics -no a la política- i em submergeixo en un altre tema obligat, aquest sexeafectiu, en tota tertúlia que es mereixi aquest nom: el poliamor. Melgrat no ser nou -Najat el Hachmi ja se'n va fer ressò en aquest diari el 2008- ni una raresa -almenys als països nòrdics-, es tracta d'un concepte que, unit al de no-monogàmia, se sent i practica cada dia més a Occident, sobretot entre joves (mig milió de resultats a google, milió i mig en anglès, i fòrums de debat). Després de subratllar que els poliamorosos no són polígams, ni adúlters, ni swingers, ni defensors de les relacions obertes, podria dir-se que el poliamor busca organitzar-se afectivament des de la idea que es poden estimar dues o més persones alhora, afegint, això sí, un plus ètic respecte a la infinitat d'infidels del nostre entorn. El fenomen, en alça, podria suposar una nova forma de relació, una actualització de l'amor lliure o el germen de tota una revolució: ¿s'imaginen com canviaria el món si deixés d'imposar-se el model de la parella?

Per valorar-ho, i per guiar a qui s'animi a provar-ho, al creixent nombre de webs sobre el tema s'hi han sumat títols clau. En castellà, els més coneguts són Las virtudes del poliamor, d'Yves-Alexandre Thalmann (Plataforma), i els indispensables Ética pro-miscua, de Dossie Easton i Janet Hardy, i Opening up, de Tristan Taormino (tots dos a Melusina), als quals s'hauria d'afegir l'argentí Desobedientes: experiencias y reflexiones sobre poliamor (En la frontera). En català, en canvi, sobresurt el coral En defensa d'Afrodita; contra la cultura de la monogàmia (Tigre de paper), més polític. ¿Una prova? «És natural, doncs, que, veient la mutació de les formes de treball, amb elements com la temporalitat, la precarietat i la flexibilitat, les formes familiars també adquireixin aquests elements (precarietat, temporalitat i flexibilitat)». ¿Els crida, els rellisca, els indigna? El sexe, l'amor i la política són així: qualsevol canvi que s'hi produeixi empeny a un a retratar-se...