A un toc
Canvis per guanyar
UN PLA TRIOMFADOR
Va canviar tot a la segona part. No només va ser un canvi tàctic, sinó també de la posició de Neymar. Va jugar darrere dels dos davanters per trobar les passades interiors i, especialment, darrere també del mig camp del Leverkusen. El Barça va estar molt millor en l'inici de la segona meitat. Va defensar més en camp alemany, però li faltava més encert en l'últim toc, fos en la definició o en l'assistència. La sortida d'Alba, Munir i Sergi Roberto unida a la baixada física del Leverkusen, van provocar el canvi d'escenari en el partit. L'equip alemany patia quan va haver de defensar cap enrere i no cap a dalt com va fer tan bé a la primera part.
PER QUÈ SANDRO
Luis Enrique va escollir primer Sandro. Després hi va posar Munir per revolucionar el partit. Va escollir Sandro al principi perquè és més vertical i, sobretot, perquè busca més desmarcatges de ruptura, intuint que el Leverkusen deixaria espais a la seva esquena per la pressió que feia a dalt. Va defensar molt bé l'equip alemany per dins, i això obligava el Barça a fer el camp llarg i ample. Va voler evitar pèrdues en l'inici del joc, però no ho va aconseguir, sobretot a la primera meitat. Massa errors en passades fàcils li van complicar la vida i va animar el Leverkusen, més fort, a més a més, en l'aspecte físic. No hi havia línies de passada per dins i el Barça va patir molt.
GRAN RIVAL
L'equip no va estar fi i el mèrit va correspondre a l'excel·lent actuació del rival. Sobretot en la pressió per dificultar la construcció del joc del Barça provocant així pèrdues lluny de les zones de perill i en les tasques defensives, per tancar els espais. Era impossible fer-ho millor. I era difícil mantenir aquest nivell d'excel·lència durant els 90 minuts. El Bayer, malgrat el seu poder, va pagar el desgast físic i el cansament el va portar a cometre alguns errors i a cedir metres davant la pressió del Barça per remuntar el marcador.
