El pròxim urbanisme barceloní

Pretenc comentar, analitzar i també suggerir solucions sobre punts relacionats tant amb les recents com amb les pròximes actuacions urbanístiques a realitzar a Barcelona. I això en el marc de la fi d'un mandat municipal i l'inici d'un altre.

La recent reforma de la Diagonal és una esplèndida obra al servei dels ciutadans que ara fa possible passejar per aquest tram de l'avinguda i que va en la línia d'anar retornant la ciutat al vianant, evidentment en detriment del cotxe. Llàstima que l'amplada de la vorera resulta escassa a causa dels 50 metres d'aquesta via urbana (i no els 60 del passeig de Gràcia). Pel que fa a les terrasses de bars i restaurants, s'ha de fer possible la seva existència i així el ciutadà es pot apropiar de l'espai públic per convertir-lo en una espècie de sala d'estar, que és la gran característica de l'excel·lent model urbà mediterrani, que té projecció de futur. En canvi, considero un error voler implantar el tramvia a l'avinguda. ¿Com substituirà o es compatibilitzarà amb el servei d'autobusos? A més, en un espai de gran centralitat urbana com aquest tampoc és convenient la presència de les vies de tramvia.

En el tema dels hotels s'han de  tenir presents dues qüestions bàsiques. La matèria primera de la ciutat són les vivendes, perquè asseguren entrades i sortides dels residents a totes hores, de manera que la presència de gent al carrer és contínua. I passa el mateix amb els hotels encara que siguin residents eventuals. El complement ideal per fer ciutat és la barreja amb l'ús comercial, molt especialment les imprescindibles botigues. Per tant, els hotels són uns bons col·laboradors, fora que estiguin situats en barris on hi hagi una excessiva concentració de turistes. En aquest cas, desnaturalitzen el sector i això no és bo per als veïns. Total, convindria no frenar la conversió de la torre Agbar en un hotel i la nova instal·lació a la confluència de la Diagonal amb el passeig de Gràcia. Afegeixen vida urbana a l'entorn i no perjudiquen en absolut el veïnat, al contrari. En canvi, les oficines sempre creen un buit urbà a primeres hores de la tarda i durant el cap de setmana.

Els grans centres comercials, els típics malls de moltes ciutats nord-americanes, són funestos per a la ciutat perquè contribueixen a fer desaparèixer el tresor urbà que constueix el petit comerç. Així, de mica en mica es van desertitzant els carrers, perquè atrauen l'ús del cotxe privat. Ja que es va caure en l'error de construir-ne alguns, convindria impedir l'ampliació i la construcció de nous. Exemple, La Maquinista.

Seria convenient urbanitzar la  carretera de les Aigües. Primer de tot, facilitar l'accés des de diferents punts de la ciutat. Ja es va convocar un concurs per a això. Es tractaria de dissenyar un gran itinerari tot separant perfectament la triple funció: passeig, pas de bicicletes i espai per córrer, afegint-hi alguns sectors més amples per a curtes estades. S'ha de fer, doncs, una intervenció d'una certa importància. Faria possible una atractiva doble visió: 1) des de la carretera, una gran diversitat de vistes de la ciutat i amb petits llocs de descans; 2) des de la ciutat, un mur de contenció crearia una imatge molt reconeixible, una altra icona associada a la ciutat compatible amb l'ecologisme. Uniríem funció i forma.

Parlem de les Glòries. Em resulta incomprensible voler col·locar un gran parc de 14 hectàrees en el punt més singular de l'Eixample, que hauria d'estar reservat per a la gran plaça central del barri. Representa deixar escapar una magnífica oportunitat per a la ciutat i consumar un error urbà que m'atreveixo a qualificar d'històric. Aquesta opinió defensa urbanitzar un parc en el mateix sector. Plaça i parc són dos conceptes urbans antagònics: un és el genuí representant de l'artificialitat de la ciutat i l'altre el necessari complement. Voler introduir un gran parc en aquest punt equival a practicar un ecologisme radical en el qual, curiosament, han coincidit dos partits: el centre i una esquerra d'alt valor ètic. L'estructura urbana de la ciutat clàssica s'adapta molt bé a l'ecologisme. En el teixit urbà, l'ecologisme ha de jugar un paper secundari en la situació dels parcs.

L'ANOMENADA Diagonal verda, en realitat es tractaria de la Meridiana verda. Compte amb els parcs lineals. Dissenyar un parc continu d'una certa amplada dins de la trama significa crear una frontera urbana entre els dos costats i, per tant, introduir inseguretat al voler travessar-lo a peu a certes hores del dia. L'edificació ha de ser predominantment contínua, però els parcs, discontinus.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Arquitecte i urbanista.

Autor de Models de ciutat i ecologisme.