IDEES
Subratllats salvatges
«Som els llibres que ens han fet millors», va escriure Borges. Aquesta frase estimulant admet revisió. Gairebé sempre és millor llegir que no fer-ho; l'experiència del món, però, revela que un humil pastor d'ovelles pot ser savi lluny de les biblioteques i que un erudit pot ser egòlatra.
El nostre tracte amb les obres mestres es posa a prova amb els subratllats. Agafes un volum llegit fa 30 anys i al veure el que vas marcar penses: «¡Que malament que escrivia Goethe! ¡Que ingenu era Èsquil!». El que en un temps ens crida l'atenció es pot convertir en el lloc comú d'un geni.
Les llibreries de vell són un peculiar museu de la lectura. A vegades, els exemplars que acumulen la pols dels anys fan la impressió de no haver sigut llegits. Això ens incita a comprar-los. Un cop avançada la lectura, descobrim un subratllat. Si la frase és suggerent, anima a seguir; si es tracta d'una idea absurda, el llibre perd força; aquell esquiu senyal del propietari anterior el disminueix una mica.
Un volum tancat és matèria inerta. Només reviu amb la lectura. Els subratllats demostren que, depenent de l'usuari, el text cobra robusta entitat o rep exigua respiració artificial.
Vaig pensar això a la biblioteca de la Universitat de Maryland, on vaig trobar un exemplar de Cervantes's Theory of the Novel, d'Edward Riley. La lectura em va deparar una trobada simultània amb la sofisticació i la barbàrie. Algú havia subratllat l'obra amb un furiós capritx. Hi vaig trobar asteriscos, signes d'admiració, marques dobles i triples, línies que no estaven sota les paraules sinó a sobre. El més sorprenent és que aquell lector vandàlic escollia sense fallar els millors passatges. La seva lectura em va ser de gran ajuda, ja que m'alertava sobre aspectes decisius d'un assaig que tenia com a tema rector la versemblança. Al mateix temps, em va recordar els límits de la intel·ligència. Entendre no sempre salva. Aquell lector tenia el tremp -barreja de deliri i lucidesa- d'Alonso Quijano.
Potser un pastor d'ovelles que no ha llegit el Quixot té el tremp de Cervantes.
