Íntim amic i gran mestre

La mort de Joan Llopart ens ha clavat un cop dur a tots els que treballàvem amb ell. Al dolor per la pèrdua del company s'hi uneix la tristesa immensa per la marxa eterna d'un gran amic personal.

Vaig conèixer el Joan l'any 2008. Jo tenia 27 anys i ell 58. Li vaig oferir que vingués a treballar al Grup Zeta amb mi i va ser una verdadera benedicció que ho acceptés. Gràcies al seu caràcter transparent i sincer, em va ser fàcil conèixer la persona que era exactament i mai em va defraudar. El pas del temps només va fer augmentar en mi aquesta imatge d'home autèntic, íntegre i honrat que era. Recordo amb afecte i simpatia la negociació que vam mantenir per a la seva incorporació a Zeta. Allà vaig començar a conèixer la seva forta personalitat, la seva graciosa tossuderia, que ens va conduir, ni més ni menys, a mantenir la nostra primera i única discussió. I això que és molt bo que els amics s'enfadin de tant en tant. Aquesta actitud tan ferma, tan decidida, em va agradar, venint sobretot d'una persona molt brillant, amb una enorme experiència i d'una gran talla i prestigi professional, que, a més, s'anava a endinsar en un sector com el de la comunicació, absolutament desconegut per a ell.

Perquè el Joan era, en primer lloc, valent, intel·ligent, generós i amb molta seguretat en si mateix. No provenia del món dels mitjans, però portat per la seva curiositat innata i per la seva pròpia saviesa natural va assimilar en un temps rècord les claus que mouen l'univers de la informació. El va atrapar aquesta apassionant aventura i vam planejar i planificar estratègies per situar el nostre grup a la punta de llança de les innovacions periodístiques i tecnològiques.

Va treballar colze a colze al meu costat, dia rere dia, hora darrere hora, durant set anys, al costat de la resta de directius encapçalats per Conrado Carnal, amb una lleialtat i una complicitat admirables. Sense les seves valuoses aportacions i sense la seva tasca incansable, caracteritzada pel perfeccionisme, l'excel·lència, el rigor i el companyerisme, hauria sigut impossible enfortir i impulsar el Grup Zeta cap al futur.

Del nostre contacte diari professional al Grup en va emergir, per fortuna per a mi, una relació de tant d'afecte i confiança que va acabar, com no podia ser d'una altra manera, en una amistat íntima i profunda, gràcies als sentiments i inquietuds que compartíem en molts àmbits de la vida. Era una amistat tan entranyable que com és lògic es va estendre també a les nostres famílies. Hem disfrutat de moments personals inoblidables, que ens han proporcionat enormes alegries. És veritat que l'amistat sincera i desinteressada ho és tot a la vida. María Luisa, tu, els teus fills i els teus néts sabeu que sempre continuarem al vostre costat, igual que fins ara, i podeu estar molt orgullosos del Joan, per a qui la família sempre va ser un refugi que va mimar com un gran tresor. I vull dir-vos ben alt, estimada família, que el vostre comportament, la vostra tendresa i les vostres atencions amb el Joan durant la malaltia, especialment les teves, María Luisa, han sigut meravellosos i exemplars.

Notícies relacionades

Grup Zeta perd Joan Llopart, el seu vicepresident

Sentit adéu a Joan Llopart

Malgrat la malaltia, que el va anar debilitant a poc a poc en els dos últims anys, el meu amic Joan va ser un autèntic lluitador, que va seguir treballant amb afany fins a l'últim moment de la seva vida en les seves responsabilitats professionals. Al final, se n'ha anat, però mai podré oblidar l'exemple de perseverança, lleialtat i il·lusió per les coses ben fetes que ens ha llegat a tots els que el vam conèixer. El Joan va viure com va pensar, i va morir sent fidel a si mateix. Va afrontar el final inevitable amb la mateixa integritat, dignitat i lucidesa que va demostrar en la seva vida, cuidant fins a l'últim detall abans de deixar-nos definitivament. Un testimoni vital inoblidable.

Són moments molt dolorosos, i així els sento en el fons més profund de la meva ànima, però també són moments per recordar i presumir de les moltes qualitats i èxits personals i professionals del Joan. Era un home extraordinari a qui sempre tindré al cor. Va ser un excel·lent mestre per a mi i sempre li estaré agraït per tot el que vaig aprendre al seu costat. Amb nosaltres queda l'herència del seu exemple, la de la seva personalitat imparable i el deure d'honrar-lo amb treball i responsabilitat. Dels pocs pensaments que em poden alleujar també en aquests moments tan tristos és pensar que el meu estimat pare i el Joan finalment es podran conèixer. I segur que en aquesta trobada es forjarà una intensa i sòlida amistat.