¿Resistències al canvi?

La perspectiva en la política municipal és d'un temps de canvi i de voluntat d'una revolució democràtica en les formes i el contingut. No coincidir amb els nostres punts de vista és normal perquè els angles en què ens situem dins del camp musical parteixen d'òptiques diferents. Una qüestió que, lluny de ser un problema, afrontem com a font d'inspiració i enriquiment. La intenció és expressar la pluralitat en lloc de buscar la veritat monolítica.

Estem en disposició d'assegurar que la receptivitat de les nostres exposicions per part de les persones amb responsabilitat política serà positiva. No estem tan segurs que els nostres plantejaments siguin rebuts de grat entre els tècnics culturals, els mateixos que per les seves capacitats es van guanyar la plaça fa temps i van mostrar la seva professionalitat en anteriors temps polítics.

És necessari obrir un debat en què participin els agents del sector musical i que el promogui l'ICUB. Així es podran fer els canvis profunds i urgents en la política cultural de Barcelona. Si es porta a terme la convocatòria, es trobarà suport i col·laboració, fins i tot sabent que el camí serà ardu. Confiem que, amb persistència, s'imposarà la voluntat de canvi a favor d'una cultura popular participativa a l'abast de la ciutadania i en benefici del mateix sector.

Els que subscrivim aquest text formem part del sector musical des de fa dècades. Hem participat sempre que se'ns ha convocat des d'instàncies municipals. Hem sigut part activa en la tasca d'elaborar un llibre que va resumir anàlisis i punts de vista, a més de conclusions i directrius per al futur. Desafortunadament, va ser una oportunitat perduda i només va servir per sembrar el desànim. Quan es va elaborar el llibre blanc de la cultura, almenys pel que fa a música les conclusions denotaven vaguetat i no van reflectir les aportacions dels que diàriament breguem amb la realitat musical de base.

En el passat, la dinàmica sempre ha sigut la mateixa: el regidor de Cultura es reunia primer amb els influents -és a dir, els responsables del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, l'OBC…- i amb ells pactava la inversió municipal, gairebé el 80% del pressupost de l'ICUB dedicat a música. Després el regidor delegava en un càrrec de la seva confiança, moltes vegades un tècnic, la complexa tasca d'aplacar la resta del sector musical, la immensa majoria. La consigna era clara i diàfana: repartir el pressupost sobrant sense que hi hagués cap possibilitat de modificar res.

Des del respecte a la facultat de la comissionada de Cultura per formar un equip de gestió en l'organigrama de l'ICUB, creiem que un dels eixos del període actual seria rebutjar l'ombra del passat. No pretenem forçar ningú, però tampoc és raonable la reiteració de la mateixa cantarella que se'ns repeteix des dels temps de Mascarell, Martí i Ciurana: no es pot fer res, el sector està atomitzat, és caòtic i està mancat d'un interlocutor vàlid. A aquesta cançó melòdica li falta nervi i substància i li sobren prejudicis propis dels que no desitgen moure's del lloc on exerceixen. Això ens condueix a pensar que hi ha qui va despistat en relació amb els canvis que s'han de produir a la nostra ciutat des de l'arribada a l'alcaldia d'Ada Colau.

La cultura elitista, l'immobilisme, la projecció de ciutat/parc temàtic, ha ofert beneficis a un sector econòmic concret. Contrapartida: una ciutadania allunyada de les seves institucions i els barris més desprotegits sense participar de la nòria pública municipal. Al contrari dels que prefereixen una Barcelona congelada, nosaltres estem convençuts que s'ha de canviar de direcció, dotar-la de nous impulsos i democratitzar la vida cultural. Per fer-ho s'ha de comptar amb la iniciativa i les aportacions dels que estiguin disposats a apostar. No deixem de banda en aquesta nova etapa els que fins i tot venint del passat vulguin aportar la seva visió. La tasca requereix competència, il·lusió i solvència. Els reptes s'albiren complexos, encara que comptant amb la voluntat dels que desitgin apuntar-se creiem que es pot aparcar la desídia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una ciutatels habitants de la qual participin activament en una vida municipal viva, amb iniciatives, solidària, justa i innovadora és el que va convertir Barcelona en un punt de referència mundial. Aquest seria el camí que nosaltres defensem i pel qual apostem. El món de la cultura, l'art i la música ha d'abandonar actituds de supremacia i enterrar el gregarisme. Reprenguem el caràcter transgressor, democràtic i llibertari que impulsi canvis i ens condueixi a viure amb placidesa i a ser artífexs del destí. Aquest és el nostre esperit, un acte de compromís i una acta per a la memòria. ¡Salut!

Quico Pi de la Serra, cantautor. Firmen també aquest article Daniel Negro (Harlem Jazz Club) i Lluís Cabrera (Taller de Músics).