John Lennon, 75 anys d'un mite

Es compleixen ara 75 anys del naixement de John Lennon a Liverpool, i el desembre vinent es commemoraran els 35 del seu assassinat davant els apartaments Dakota de Nova York. Una infància tempestuosa i una joventut inconformista van marcar la personalitat de qui va canviar el rumb de la música pop i es va convertir en una autèntic referent de la cultura popular, convertit ell mateix en icona, més enllà de la seva aportació artística. Revisar el llegat de Lennon no passa només per recordar un fenomen tan capital com va ser el dels Beatles -aquells que van ser «més famosos que Jesús»- o per haver-nos llegat algunes de les peces més emblemàtiques de la història, com Help, Imagine, Give peace a chance o Strawberry fields forever. Tant en companyia de Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr com en solitari o amb la presència de Yoko Ono, Lennon és un dels grans. Va beure de la tradició del rock i de la música negra i va crear un estil singular, inigualable. L'herència del músic radica també en la seva militància política, en la seva iconoclàstia, en les seves experiències lisèrgiques i espirituals, en la seva voluntat d'art global, en la seva condició d'avançat a l'època i de prescriptor d'actituds i de renovacions (i revolucions) culturals i socials. Sense Lennon no només seríem diferents, sinó menys lliures. És un mite per les seves cançons, però també per les seves actituds, per les seves contradiccions, perquè representa una de les essències de la contemporaneïtat.