Nou i per a tothom
La tràgica i injusta mort de John Lennon el va convertir en, potser, el beatle més important. Icona de la pau, Lennon sobrepassa l'àmbit social, el moral i l'artístic. Vaig tenir la sort d'estrènyer-li la mà en la roda de premsa que els Beatles van oferir en la visita a Barcelona del 1965
i vaig veure de seguida que era el que més personalitat irradiava. Irònic, gairebé ratllant el sarcasme, a vegades cerebral, d'altres simplement responia als informadors amb una perícia impròpia de la seva joventut i el seu origen humil a Liverpool.
El Lennon que més m'interessa és el músic. Quan el vaig escoltar en les primeres gravacions va despertar en mi i en els meus companys de Los Mustang una cosa nova que altres cantants i grups dels anys 50 i 60 no aconseguien despertar del tot. Les seves harmonies vocals (realment diferents, amb el joc de veus, a tot el que coneixíem fins llavors); l'originalitat de les instrumentacions, diferents també del que era habitual; les composicions, tan diferents unes d'altres, més fàcils, comercials i amb textos molt menys compromesos. Aquesta era la gràcia dels Beatles: que servien per a tot i per a tothom. El temps i la història musical els han donat sens dubte la raó. ¡Com m'agradaria veure avui un John ja grandet pujar a un escenari i marcar-se un Twist and shout, com en els millors temps! Per desgràcia per a tots nosaltres, un descerebrat va aconseguir que no sigui possible.
