DEBAT DELS ALLOTJAMENTS A BARCELONA

Turisme: respecte i responsabilitat

4
Es llegeix en minuts

En qualsevol debat els arguments o raonaments que provenen del cap han de ser admesos i tinguts en consideració, ja que la intel·ligència, el seny i el sentit comú molt probablement hauran aplicat el seu factor corrector. Pel contrari, es fa més difícil admetre consideracions que provenen d’opinions viscerals, que minven la capacitat d’anàlisis real de les situacions i de les opinions que es donen.

Fa pocs dies, en aquest mateix diari, el senyor Lluís Torrent,, en la seva qualitat de president de Federatur, Federació Catalana d’Apartaments Turístics, va fer tot un exercici visceral a l’hora de referir-se a l’actuació del sector hoteler davant l’alarmant preocupació d’aquest per la proliferació de pisos turístics il•legals a Catalunya en general i Barcelona en concret.

Per al·lusió a la meva persona, demanaré que em permetin algunes valoracions de les conclusions que s’extreuen de l’article del senyor Torrent, a mesura que avanço mica en mica en el tema que va abordar.

En cert moment de la seva exposició, es refereix a la Barceloneta com un moviment manipulat. Bé, potser el senyor Torrent hauria de fer una cura de realitat i, tal com ha fet el sector hoteler els darrers anys, conèixer de primera mà (la dels veïns d’aquella zona o d’altres de la ciutat de Barcelona) l’afectació que els hi suposa un pis turístic il·legal en el seu entorn. Els hi puc avançar de manera resumida què li explicarien aquestes persones: li dirien que no tenen problemes amb el turisme, que saben que és positiu per a la ciutat, que genera riquesa i llocs de treball, que s’ha de treballar per una millor gestió de l’impacte d’aquest a la ciutat, però que és necessari i ha estat molt important per superar moments crítics de l’economia. Ara bé, també li explicarien que tenen un problema molt seriós amb una activitat il•legal descontrolada que afecta greument el seu ritme de vida i el desenvolupament del seu barri; nens que s’adormen a l’escola perquè no han pogut dormir producte d’aquesta activitat il·legal; problemes de seguretat i convivència continus a les escales de l’edifici; desperfectes als immobles, etcètera...

No, senyor Torrent. Em sap greu dir-li que no hi ha marge a la manipulació. Tant de bo la realitat que generen aquests pisos turístics il·legals en fos producte d’aquesta. Tant de bo, la realitat dels pisos turístics il•legals s’assemblés a la realitat que propicien els hotels al seu entorn: comunicació amb els veïns, millores urbanístiques, generació d’activitat econòmica i laboral estables, manca de conflictes i implicació social amb les entitats veïnals, entre d’altres.

Es preocupa el senyor Torrent, en un altre moment del seu article, de la competència que aquests pisos turístics il·legals poden fer al sector hoteler i de la preocupació que aquest tema genera entre els hotelers. Ho explicaré curt i ras perquè quedi molt clar quins són els interessos del sector turístic i hoteler català: la qualitat prima per sobre de la quantitat.

És tant sols un exercici de responsabilitat de qui sap que aquest és un sector clau pel país. Mai ens ha importat la diversitat de modalitats d’allotjament turístic que hi pogués haver, doncs sempre hem entès que el sector ha de poder donar resposta a tota la demanda existent. Sí que ens hem preocupat però, administració i representants del sector, de que totes aquestes modalitats acomplissin amb uns requisits molt exigents de qualitat. Per què? Perquè això ens ha permès garantir, primer, la convivència del turisme amb el ciutadà i l’entorn, minimitzant l’impacte que aquest pogués generar. Segon, perquè ens ha permès, per una banda, assolir uns índex de valoració com a destinació extraordinaris i, d’una altra, propiciar l’arribada d’un turisme de qualitat cap a Catalunya.

Aquest exercici de responsabilitat (a qui el senyor Torrent de forma temerària i frívola anomena la cançó de la por) ha permès la preservació i creixement dels llocs de treball de milers de persones que, directa o indirectament, estan vinculades a aquest sector. Així mateix, aquesta feina ha afavorit el context per l’arribada constant d’inversions turístiques cap al nostre país, que han cregut en el nostre projecte i en l’atractiu de la nostra destinació, propiciant tot un seguit de recursos i infraestructures indispensables per Catalunya.

En aquest sentit, tots aquells que pretenen justificar i defensar la pràctica d’una activitat il·legal utilitzant sentències lapidàries (i molt emprades darrerament) com ara “no es poden posar portes al camp” i “manca de capacitat per adaptar-se a les noves tecnologies”, haurien d’explicar ben bé que volen dir amb elles: ¿es refereixen a admetre les conductes incíviques de les persones que s’allotgen sense control en un pis turístic il•legal, passant per sobre de la qualitat de vida dels ciutadans?; ¿es refereixen a tolerar l’economia submergida en el sector?; ¿es refereixen a refusar qualsevol tipus de responsabilitat en cas d’algun incident en un pis turístic il•legal?; ¿es refereixen a desentendre’s de qualsevol responsabilitat en matèria de seguretat o higiene?; ¿es refereixen a no preocupar-se per la percepció de qualitat de la destinació o la captació de noves inversions?...

Està clar que el sector turístic reglat de Catalunya no està en aquesta línea. Com he anat explicant al llarg d’aquest article, a nosaltres ens empenyen altres motivacions que ens han permès créixer, aprendre i assolir l’èxit actual de la nostra destinació.

Notícies relacionades

En el camp del respecte i la responsabilitat ens hi trobaran aquells que encara no hi han arribat.

Joan Molas és president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya (CONFECAT)