Aprendre practicant

Espanya està entre els països en què els alumnes de 15 anys destinen més hores a fer deures a casa, segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), una dada que ha alarmat recentment els pares de l'escola pública, agrupats en la Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA). Les dades destaquen especialment si tenim en compte que les jornades que suporten els estudiants poden arribar a les 60 hores setmanals. L'OCDE també destaca que a Espanya els alumnes estudien a casa 6,5 hores setmanals, davant de les 4,8 hores de mitjana dels escolars dels països industrialitzats. Amb tot, es podria dir que el debat dels deures és cíclic, un debat que es manté davant la societat com un problema sense resoldre, perquè ara per ara a Espanya no hi ha cap normativa sobre la qüestió.

Però ¿són els deures el principal problema de l'educació contemporània? Potser hauríem d'anar una mica més enllà i plantejar el suposat problema des de l'arrel. ¿És necessari un nou model educatiu d'acord amb les necessitats dels anomenats natius digitals i sense oblidar l'avanç vertiginós i diari d'una societat 3.0?

La polèmica sobre el model educatiu actual, el fracàs en les proves PISA o la fuga de talent, entre altres problemes, està demanant a crits un canvi en el sistema. Un canvi basat en un model exigent amb els resultats, experimental i motivador. Per obtenir bons resultats, al contingut acadèmic s'hi ha d'afegir la neurociència, l'art d'aprofitar el funcionament natural del cervell per aprendre, i motivar el desenvolupament de competències professionals com la gestió del temps, l'organització, el treball en equip o l'autodisciplina.

L'Informe Horizon, publicat el febrer d'aquest any, indica les tendències en l'educació superior i aporta dades molt interessants sobre els principals reptes tecnològics en el sector de la formació. Es tracta d'un projecte de recerca dissenyat per identificar i descriure les tecnologies emergents que puguin tenir un impacte en l'aprenentatge, l'ensenyament i la recerca creativa en l'educació. Qüestions com el replantejament dels espais d'aprenentatge, els recursos educatius oberts i pensats per compartir, l'aprenentatge actiu i multidispositiu, el foment de l'experimentació i la creativitat, entre altres. Haurien de ser el present i el futur immediat de l'educació al nostre país.

No en va, experts internacionals en la matèria, com el professor anglès Richard Gerver o el pedagog italià Francesco Tonucci, opinen que hem de moure'ns cap a un model personalitzat que tregui el millor de nosaltres mateixos, i que per a això s'ha de transformar les aules en «laboratoris experimentals». ¿Hem de fer el mateix a casa amb els deures dels nostres fills? La resposta està en les regles que instaurem al si de cada família, en el temps que inverteixen en les xarxes socials i en els famosos grups de Whatsapp, però també en la motivació pròpia dels nostres hereus i en la que siguem capaços de transmetre com a educadors.

El mètode espiral, basat en el concepte més clàssic  -i no per això menys eficaç- learning by doing (aprendre practicant), és un sistema motivacional orientat als natius digitals i pensat per a l'obtenció de resultats. Som nosaltres, els educadors i psicopedagogs, els que hem d'adaptar-nos a les noves generacions, que busquen la immediatesa en cada una de les seves accions però que són incansables en l'aprenentatge basat en la seva pròpia i àvida curiositat. Utilitzar una metodologia basada en la tècnica, que combini l'entrenament en la vida real i els ajudi a desenvolupar les capacitats i talent, exigint treballs amb rigor però sense deixar de motivar l'estudiant.

No s'ha de derogar, doncs, el repàs dels continguts a casa, però potser sí que hem de revisar què estem ensenyant i com. I fer-ho de manera crítica, perquè estem davant generacions que llegeixen en pantalla, creuen que tot és localitzable a Google, prefereixen la música i les imatges per sobre del sempre dens text, utilitzen amb freqüència el retalla i enganxa i són ànimes devotes de l'autoaprenentatge. Són autèntics depredadors de la xarxa, i si una cosa no apareix a la Viquipèdia, no existeix.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aprenguem de la seva destresa tecnològica nata i donem-los les eines que necessiten per emergir en un escenari laboral. Hem d'aconseguir que els estudiants siguin protagonistes de la seva pròpia formació, perquè han d'aprendre a desenvolupar les seves pròpies àrees d'interès. Els professionals ho tenim clar: a l'escola i a casa s'ha d'aprendre practicant, fent coses que resultin útils.

Psicopedagog de FX Animation, Barcelona 3D School.