Dimissió al PP basc

La renúncia formalitzada ahir d'Arantza Quiroga a la presidència del PP basc suposa una altra oportunitat perduda per ressituar el partit al mapa polític d'Euskadi. Amb ETA liquidada, els temps en què el PP va actuar com a avantguarda de la lluita civil contra el terrorisme, amb el PSE, han anat quedant enrere. La societat basca ha canviat en aquests quatre anys i el sacrifici humà ja no pot ser el principal actiu per recollir el suport electoral, com es constata des de fa uns quants anys. Quiroga ha decidit abandonar després del rebuig per part del sector del partit encapçalat pel ministre de Sanitat, l'alabès Alfonso Alonso, a la seva ponència sobre la convivència a Euskadi, que no tancava les portes al diàleg amb Bildu. Ahir, la ja expresidenta va dibuixar amb precisió el que passa: «La societat s'avança als polítics». Però el PP segueix al País Basc, com a Catalunya i en tantes altres qüestions, sense voler assabentar-se'n, convençut que encara és el mur de contenció contra ETA i el genuí intèrpret de la voluntat de les víctimes. El mentor de Quiroga, Antonio Basagoiti, ja va intentar fer el pas de recuperar la centralitat però va fracassar, i el 2012 també va decidir tirar la tovallola. Ara ha sigut la seva successora que, malgrat la seva joventut, és una avesada política amb 20 anys de militància, gairebé tots en els temps en què això significava, literalment, jugar-se la vida. Ningú li pot retreure haver banalitzat la violència, encara que ara hi hagi qui li negui l'oportunitat d'avançar en el camí de curar les seves ferides.