Idees
1283
La Biblioteca del Congrés dels Estats Units té el principi selectiu més senzill del planeta: compra tots els llibres. En la secció iberoamericana es pot veure un cobejat exemplar de la cultura contemporània. Em refereixo a 1283, xifra irregular que el fanatisme ha tornat rodona. Són els gols que va anotar Edson Arantes do Nascimento, que va ratificar el prestigi del sistema decimal pel número que va portar a la samarreta. El volum compleix amb el requisit essencial de les publicacions de luxe: no hi cap a cap prestatgeria. A part de l'emblemàtica firma de Pelé, gairebé no inclou lletres.
De manera lògica, es van editar 1.283 exemplars de l'obra, una cosa que recorda les Mil i una nits, en la versió del Capità Burton, de la qual es van fer mil exemplars amb el compromís judicial de no reimprimir-se.
Suposo que la majoria dels que posseeixen un exemplar de 1283 són potentats o jerarques de la FIFA. La paradoxa d'aquest objecte exclusiu és que tracta de la passió de masses. Les primeres pàgines no mostren el protagonista sinó els seus testimonis. El lector se situa en la posició de Pelé, observat per una multitud. ¿És possible suportar aquesta avidesa de la mirada? Qui obre el llibre mogut per la curiositat, se sent vist en excés. Gairebé fa vergonya passar la pàgina per buscar la presa principal. Volíem veure el Rei però ja l'han vist massa.
Des del 2014, Los Angeles Times publica notícies escrites per un ordinador. Les primeres eren sobre terratrèmols; després, el «periodisme robot» va passar a una altra zona que depèn de les dades: l'esport.
Malgrat el seu nom, 1283 demostra que les gestes no són quantificables. Els millors «gols» de Pelé són els que no va anotar al Mundial de Mèxic 70: el remat de cap que va salvar Gordon Banks, el xut de mig camp que gairebé va entrar a la porteria de Txecoslovàquia i la pilota que va deixar passar amb una finta davant del porter d'Uruguai.
Pelé va regnar pel que va fer i pels capritxos que va intentar. Les seves jugades «buides», sense cap altre premi que l'atreviment, van quedar fora de la càmera. Les fotos mostren el que va passar; les paraules, el que hauria pogut passar.
