La gestió pública en les democràcies modernes
Tenir govern convé
Les societats actuals paguen cars els períodes de desgovern al bloquejar les seves inversions de futur
«Crec que amb el temps ens mereixerem no tenir governs», va escriure Borges. Com ell, intel·lectuals i pensadors de diversos corrents ideològics, des d'anarquistes revolucionaris com Proudhon fins a llibertaris conservadors com Nozick, han somiat en algun moment amb un món sense governs o amb el mínim de govern possible. En realitat, el pensament democràtic modern s'assenta -en especial a partir d'El Federalista i la Constitució de Filadèlfia de 1787-sobre una desconfiança intrínseca en el govern. El sistema d'equilibris que caracteritza la divisió de poders en les democràcies contemporànies beu a les fonts d'aquell recel davant la posició dominant que es confereix als que governen.
Els absolutismes de diferent signe i els horrors que van comportar al llarg del segle passat mostren que aquelles aprensions tenien fonament. A Europa, la construcció dels nostres estats de benestar ens ha familiaritzat amb governs grans i hiperactius, que reben un grau d'acceptació social més elevat que en altres latituds. Però fins i tot els europeus hem anat aprenent a distanciar-nos dels que governen i a exercir sobre ells una crítica que a vegades -els últims anys a Espanya en donen testimoni- ha assolit graus de virulència molt notables. I no obstant, el pes dels governs en les nostres vides, per bé o per mal, no ha disminuït. S'ha fet més fort que mai. Del bon funcionament del govern en depèn una part considerable del nostre benestar. I la que més necessita el govern és la població vulnerable, aquella que té uns recursos i autonomia menors i que, per situar els seus interessos i expectatives a l'agenda col·lectiva, requereix l'acció reequilibradora del poder públic.
És important recordar que tenir govern no és el mateix que tenir un govern. Cal, és clar, que aquell govern es dediqui a governar. Hi ha a qui aquesta distinció no sembla preocupar-lo gaire. En un article recent, Enric Hernàndez, director d'aquest diari, citava unes paraules de Raül Romeva, que, després de reconèixer que la seva candidatura electoral no tenia un programa de govern, afegia que «moltes coses no es podran fer perquè no hi haurà acord al Govern». Doncs bé, atès que la coalició que és l'eix necessari d'un futur govern no té, segons qui l'encapçala, programa i consens, i dependrà, a més a més, de suports que faran els acords encara més difícils, això sembla ser el que ens espera per un temps indeterminat.
En aquest escenari, bastantes coses del dia a dia comú dels que vivim en aquest racó del món poden quedar afectades. Per exemple, l'avanç de la inacabable línia 9 del metro, o que s'aturin els desnonaments de dels que no tenen mitjans per assegurar-se una vivenda, o que puguem seguir agafant l'AVE amb raonable seguretat d'arribar al nostre destí. També que els nostres joves puguin beneficiar-se del programa europeu de garanties juvenils -que hauria d'arribar a 90.000 persones però de moment només ho ha fet al 10%- o que es paguin els expedients del Fons Social Europeu i es resolguin problemes sorgits en projectes com Barcelona World, la privatització d'Aigües Ter-Llobregat o el canal Segarra-Garrigues. I si pensem en urgències de mitjà termini, tenir un govern amb baixa capacitat de decisió farà difícil comptar, per posar alguns exemples, amb un pla enèrgic contra el fracàs i l'abandonament escolar que superen la mitjana espanyola i gairebé dupliquen l'europea. O amb estratègies per reindustrialitzar el país. O amb un pla per afrontar l'atur de llarga durada. O amb iniciatives per reformar l'Administració i professionalitzar la direcció pública.
I és que aquest previst període de govern sota mínims enllaçarà amb tres anys en què, entre la paràlisi i les puntades cap endavant, l'acció de governar a Catalunya ja ha sigut raquítica. L'agenda sobiranista ha concentrat tantes energies que ha relegat gairebé tota la resta. Encara que no sigui el millor indicador, només cal fer un cop d'ull a l'activitat legislativa del Parlament per constatar-ho. El pitjor és que, en el nostre temps, la responsabilitat de governar, i de fer-ho raonablement bé, és més exigible que mai. Les societats actuals paguen car cada any i fins i tot cada mes de desgovern. Ho paguen en baixa competitivitat de l'economia, en caiguda de les inversions, en costos de finançament del deute, en desigualtat, en descapitalització de talent, en bloqueig de la innovació. Ho paguen, principalment, en futur. No tenir govern avui és una mala jugada, sobretot, per a les generacions de demà.
Institut de Governança i Direcció Pública d'Esade Business and Law School.
