A UN TOC
I el crac va decidir
'NEY' REMATA, BRAVO ATURA
A l'inici de la segona part, quan el Barça estava pitjor, van emergir els cracs per decidir el partit, que havia entrat en una espiral perillosa. El Rayo havia agafat el control, fins que en un parell de minuts va sortir Neymar per decidir amb dos gols. Com fa habitualment Messi. Pintaven tan malament les coses que va mantenir dempeus l'equip, ajudat per les mans de Bravo. En això, el Barça va ser un equip que va tenir porter i va tenir estrella. Quan el Rayo va atacar, Bravo va aturar. Quan el Barça va atacar, Neymar va rematar. Però això no amaga l'excel·lent progressió i el desplegament físic de Sergi Roberto.
ESPAIS PER A L''11'
Neymar va estar al seu escenari preferit, disfrutant dels espais que li agraden tant. Podia encarar a prop de l'àrea. Fins i tot dins, com es va veure al provocar quatre penals en menys de 40 minuts, assumint a més la responsabilitat a les zones més decisives. Va tenir, això sí, les conduccions de Sergi Roberto unit a les passades interiors de Busquets, els seus dos principals socis. D'aquesta manera, el brasiler va aprofitar aquesta connexió amb els dos centrecampistes més fins permetent, sobretot, a la primera meitat, superar l'asfixiant pressió del Rayo. Així els tres davanters tenien espais. Però qui els va rendibilitzar millor va ser Ney.
GUIÓ ESPERAT
Va sortir el partit que s'imaginava, amb dos equips que es defensen amb la possessió de la pilota. I que, per tant, pateixen molt si no la tenen als peus. Va ser, a més, un Rayo més ofensiu i valent que mai, aprofitant sens dubte les absències de Messi i Iniesta. Va ser tan valent Jémez que va renunciar al seu tradicional migcentre defensiu buscant posar un jugador més ofensiu a la banda per furgar en les debilitats defensives del Barça. Per esquivar aquesta pressió del Rayo, Luis Enrique va decidir fer servir dos camins: les conduccions i els desplaçaments llargs de Bravo buscant directament Suárez. El tècnic volia que el nou aguantés la pilota o busqués una prolongació per a Sandro. Volia descobrir els espais que hi havia a la seva esquena, però només els va entendre Ney.
