El xantatge turc amb els refugiats de Síria
A hores d’ara encara no s’ha explicat per quin motiu desenes de milers de persones han entrat a Europa aquest estiu fugint de la guerra de Síria. Si aquesta va començar l’any 2011, per què arriben ara? La resposta es diu Turquia.
L’estat turc és el que més ha rebut refugiats sirians: la meitat dels quatre milions. Això li ha suposat un cost enorme, malgrat les fortes ajudes internacionals sobretot a través de l’ONU. Milers de refugiats sirians viuen als carrers de les ciutats. I malgrat això, el seu pas cap a Europa no té motivació econòmica sinó política.
El juliol va produir-se un atemptat, mai reivindicat per ningú, contra joves internacionalistes turcs, d’esquerra, que anaven a ajudar al Kurdistan sirià. Van morir 34 persones. L’estat turc va utilitzar aquest fet per trencar el procés de pau amb el moviment kurd encapçalat pel PKK que es va iniciar el 2012. Va violar l’espai aeri iraquià, va bombardejar les bases del PKK i, des de llavors, ha matat uns 120 civils kurds i ha detingut 3.564 persones, inclosos 300 menors.
Per què Turquia va trencar la via pacífica? Per dos motius. El primer és que el govern, format pel partit conservador islamista AKP, preveia obtenir majoria absoluta a les eleccions del 7 de juny. Va ser l’HDP, un partit d’esquerra i pro kurd, qui la hi va arrebassar al passar de 35 a 80 escons. L’AKP ara vol tensar la situació política i il•legalitzar el seu rival. No ha pogut formar govern estable i ha tornat a convocar eleccions l’1 de novembre. En un escenari de violència política preveu destruir l’HDP.
El segon motiu el trobem a Síria, on la població kurda ha creat una zona autònoma defensada per milícies properes al PKK. És la part de Síria que funciona millor i s’acullen desenes de milers de refugiats àrabs. No volen fugir, demanen que se’ls enviï ajuda però gairebé cap organització o estat els escolta. Turquia ho veu com una amenaça que s’encomani al Kurdistan turc. Malgrat tot no té prou força com per intervenir al país veí. La via fàcil, doncs, és esclafar amb una estratègia de tensió els kurds de Turquia. En aquest sentit cal llegir, també, els atemptats del 10 d’octubre a Ankara.
La massiva arribada a Europa de refugiats coincideix, en el temps, amb la represa del conflicte violent a Turquia. L’objectiu és deixar passar desenes de milers de persones cap a Europa. Una vegada aquesta ha vist el perill ha demanat a Turquia que torni a ser mur de contenció. I Ankara ha fet un xantatge polític: pot contenir els dos milions de refugiats a canvi de diners i d’impunitat.
Del 4 al 6 d’octubre el president turc va visitar Brussel·les per escenificar el xantatge. La Unió Europea ja li ha promès 3.000 milions d'euros perquè s’ocupi que no arribi ningú més a Europa. A part, Turquia vol silenci sepulcral als seus excesos. Cap crítica als atemptats sense reivindicar que sacsejen l’oposició turca. S’atribueixen a l’Estat Islàmic i llestos. L’EI reivindica sempre les seves accions. No n’ha reivindicat cap dels que el govern turc li atribueix. Un govern que ha dissolt 88 manifestacions a cops, ha arrossegat cadàvers de kurds amb vehicles blindats pels carrers, ha executat extrajudicialment 41 menors d’edat en 9 mesos, ha violat 500 vegades l’espai aeri iraquià, ha fet tocs de queda de forma gairebé diària en ciutats kurdes, ha desposseït sense motiu 17 alcaldes o és l’estat del món que més bloqueja internet i en especial la xarxa twitter.
Notícies relacionadesEl xantatge de moment funciona.
La mort dels kurds ens agafa lluny. L'arribada de refugiats sirians, en canvi, ens afecta directament.
