Suspenguin l'autonomia
Els últims dies ha tornat a sortir el fantasma de la suspensió de l'autonomia catalana. La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va insinuar aquesta possibilitat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de la setmana passada. En la mateixa línia, el dirigent de Societat Civil Catalana Joaquim Coll deia en l'acte de diumenge passat organitzat pel susdit grupuscle que "el full de ruta [de l'independentisme] només busca la intervenció de la Generalitat". També el coordinador del grup parlamentari de Ciutadans, José María Espejo-Saavedra, va declarar el mateix cap de setmana que treballen "cada dia per evitar la suspensió de l'autonomia". Parlar de la supressió del minúscul autogovern català sembla consigna o directriu.
Acabar amb l'autonomia és el que volem els independentistes, per descomptat. Per tant, a mi el que em preocupa més no són les amenaces de l'espanyolisme és aquesta direcció, sinó la reacció d'alguns dirigents catalans en el moment en què aquesta hipòtesi es pogués fer realitat. S'ha instal·lat un discurs bonista que pretén fer creure que "el món ens mira" i que, per tant, la comunitat internacional no permetrà una intervenció de l'Estat a Catalunya que limiti les llibertats dels catalans.
Notícies relacionadesLa veritat és que el món està preocupat en les seves coses i ja en té prou. Quan un anglès o un americà llegís la notícia al diari potser arrufaria una mica el nas, però tot seguit giraria full i demanaria un altre cafè llarg. L'endemà, la pàgina amb el drama català estaria embolicant un entrepà o en un terra fregat ajudant a evitar trepitjades. Convé recordar, ara que es va commemorar el 75 aniversari del seu afusellament, les paraules de Lluís Companys: "Catalunya només ens té a nosaltres".
Si els dirigents catalans estan disposats a exercir el poder ‘de facto’ després d'una hipotètica suspensió de l'autonomia, això suposaria la independència automàtica de Catalunya. Xampany i focs artificials. Però això comportaria tensions polítiques i jurídiques i fa falta estar disposat a aguantar-les, que és el que em fa dubtar d'alguns. En canvi, si el que es pretén és esperar que vingui el món a salvar-nos el cul, anem agafant una bona butaca per esperar-nos asseguts. La suspensió de l'autonomia seria la prova del cotó de l'independentisme.
