Cua davant una oficina d’ocupació, ahir a Madrid. /
Les dades de l'EPA del tercer trimestre comencen a confirmar la forma peculiar com Espanya està deixant enrere la crisi. Les xifres agregades sobre el comportament del mercat laboral són bones, i a més a més consoliden una tendència de recuperació que s'està experimentant des de fa diversos trimestres. Però, en realitat, aquestes grans xifres i els titulars als quals donen peu són la conseqüència d'uns processos i unes dinàmiques que poden ser molt preocupants.
¿Què ens diuen les xifres sobre el mercat laboral en el seu conjunt? En el tercer trimestre hi va haver 182.000 ocupats més que en l'anterior. En termes intertrimestrals, és el millor tercer trimestre des del 2006. Des d'aleshores mai havia crescut tant el nombre d'ocupats. A més a més, aquest creixement s'està accelerant. En variacions interanuals, si retrocedim fins al 2012, el tercer trimestre d'aquell any es perdien un 4,4% dels ocupats i a partir d'aleshores les pèrdues van ser cada vegada menors. El segon trimestre del 2014 l'economia espanyola va passar de destruir ocupació a crear-ne, i el creixement s'ha accelerat fins avui.
¿Què hi ha darrere d'aquest comportament? En altres paraules, ¿com són els llocs de treball que estan apareixent i què està passant en el mercat laboral en el seu conjunt? En primer lloc, respecte al trimestre anterior la població activa s'ha reduït en 116.000 persones. Són persones que ja no busquen feina i que, en aquest sentit, han sigut expulsades del mercat treball. Acostumen a ser o joves o persones de més de 55 anys. De fet, la població activa s'està reduint des del 2012 i la que recull l'última EPA es correspon amb la del primer trimestre del 2008. La primera clau per valorar adequadament aquestes dades és que la reducció de la taxa d'atur es deu en bona part a la reducció d'actius, a l'expulsió de treballadors del mercat per diferents raons. I això no és bona notícia.
En segon lloc, els 182.000 nous ocupats d'aquest trimestre es corresponen de fet amb 18.900 baixes de contractes indefinits, 4.800 baixes d'autònoms i 205.500 altes de contractes temporals. I una altra vegada aquestes dades són consistents amb el que està succeint durant els últims trimestres: es liquiden contractes indefinits i desapareixen llocs de treball d'autònoms, mentre que a l'hora de fer nous contractes es prefereixen els temporals. Aquest patró de mutació de contractes no és el que esperaríem d'una economia que estigui en una via de recuperació estable. La substitució de contractes fixos per temporals és pròpia o bé de moments econòmics difícils en què hi ha incertesa sobre el futur o bé, alternativament, de la combinació d'una legislació laboral defectuosa i un comportament empresarial curtterminista i extractiu.
Però la dada més preocupant és el nombre de persones en atur de llarga durada, és a dir, que fa més de dos anys que estan en atur. Hi ha 2.158.000 ciutadans en aquesta situació. Aquest nivell, lleument per sota del del 2014 i el 2013, representa multiplicar per cinc la xifra del 2009 i per nou la del 2008.
El que alguns, des de la distància, presenten com una recuperació modèlica, altres, depenent de la seva situació, ho viuen en realitat com un missatge absurd que no entenen i que no experimenten. Però les xifres mostren que el cor de l'economia espanyola, el mercat laboral, no s'està recuperant.
