Solidaritat davant una tragèdia humanitària
Reassentament de refugiats
Cal obrir vies segures que els permetin arribar a Europa sense jugar-se la vida ni caure en mans de màfies
El Mediterrani segueix segant vides de refugiats que fugen de les guerres i intenten arribar a un país europeu que els atorgui asil. Des de començament d'any, sumem més de 3.000 morts, amb una alta proporció de nens en aquesta xifra. I, com que les guerres de les quals fugen segueixen empitjorant, el macabre increment d'ofegats sembla imparable. Però no ho és. Les morts de refugiats a l'Egeu i a la resta del Mediterrani podrien aturar-se demà mateix. Bona part de la població europea així ho ha acabat intuint, i s'ha desencadenat un fort moviment de solidaritat, refugees-welcome, que exigeix als governs i a les institucions de la Unió Europea una resposta que aturi tanta mort i tant patiment pels quals es fa passar els refugiats.
Els governs s'han vist forçats a respondre, i tots hem sigut testimonis de la nefasta negociació en què primer es van repartir 40.000 refugiats i després 120.000 més. Però, ¿aquest repartiment de refugiats respon realment al clam de «no més morts al Mediterrani»? En realitat, no. En realitat, no té res a veure amb això, perquè els refugiats que es reparteixen ja estan dins de la Unió Europea, a Grècia, a Itàlia i en alguns altres països.
La reubicació de refugiats entre països de la UE que els governs han decidit és necessària, perquè les persones que han fugit de les guerres requereixen una atenció que aquells països en què s'han acumulat, com Grècia, no podrien donar-los per si mateixos. Per això, les tres organitzacions que des de fa dècades estem realitzant l'acollida de refugiats a Espanya, Creu Roja, ACCEM i CEAR (CCAR a Catalunya), recolzem la reubicació i també gestionarem l'acollida de les aproximadament 15.000 persones que el Govern espanyol s'ha compromès a portar al país.
No obstant, aquest repartiment de refugiats que ja estan dins de la UE no aporta cap solució per als que encara estan fora, realitzant trajectes perillosos o a punt d'iniciar-los. Per a aquests, el que es requereix és obrir vies segures que els permetin arribar a Europa sense jugar-se la vida i sense posar-se en mans de les màfies. Però aquí és on es produeix un monumental frau a la solidaritat ciutadana per part dels governs i la Comissió Europea, ja que els plans que estan posant en marxa, en relació amb els refugiats que estan en trànsit per Turquia i altres països, només tenen per objecte reforçar les nostres fronteres i fer més difícil la seva entrada a Europa. La mesura més notòria que han acordat és l'ajuda de 3.000 milions d'euros al Govern turc perquè els retingui al seu país. Però d'això l'únic que en resultarà és un increment de les dificultats i els perills del trànsit, i un negoci més gran per a les màfies, perquè els refugiats que miren d'arribar a un país europeu no deixaran d'intentar-ho. Més morts a l'Egeu, en definitiva.
L'OBertura de vies segures d'entrada pot fer-se adoptant diferents mesures, com eximir de l'exigència de visat els que procedeixen d'un país en guerra o concedir visats humanitaris, però aquí vull parlar de la que l'ACNUR està proposant als governs europeus i ja s'ha experimentat amb anterioritat: el reassentament. S'entén per reassentament el trasllat de refugiats a Europa des dels campaments de l'ACNUR ubicats als països veïns a aquells que estan en guerra. La mesura més concreta seria reassentar refugiats des de Turquia (on ara hi ha dos milions de refugiats sirians, a més d'afganesos i d'altres nacionalitats) i el Líban (on hi ha més d'un milió de sirians). Espanya ja ha acceptat un reassentament d'unes 1.400 persones, però el que proposo aquí (com ho fa l'ACNUR) és obrir un flux de reassentament des de Turquia que resulti significatiu. Un flux que serveixi per dissuadir els refugiats de llançar-se al mar a la recerca de les costes gregues. Parlem no de milers, sinó de desenes de milers o centenars de milers de persones.
Els municipis que s'han declarat ciutat refugi poden jugar un important paper per fer viable aquesta proposta, oferint un ampli nombre de places d'acollida. A l'Estat espanyol, la xarxa de ciutats refugi podria sumar les places que entre totes ofereixen i fer un pla concret, juntament amb l'ACNUR i les entitats socials que actualment gestionen l'acollida (Creu Roja, CEAR i ACCEM), per ser-li presentat al Govern espanyol. I això mateix s'hauria de promoure en tots els Estats de la UE, aprofitant que la xarxa de ciutats refugi és d'àmbit europeu. Barcelona, que ha encapçalat el moviment de ciutats refugi, podria liderar aquesta proposta de reassentament.
