ANÀLISI
Economia social i cooperativisme
L'economia social i el cooperativisme ja són una realitat de gran rellevància a nivell global. A Europa aquest model empresarial representa més del 10% del conjunt de les empreses i el 6% de l'ocupació global. Aquesta realitat global s'ha forjat en molts casos a partir de l'àmbit local. L'economia social i les cooperatives tenen com a base comuna les persones i la comunitat en què conviuen. Aquests dos pilars són la seva raó de ser i han de ser també l'objectiu del municipalisme. Estant alineats en el fi, ¿ha sigut el municipalisme un motor de l'economia social i cooperativa? Segurament queda molt camp per recórrer, però hi ha clars indicis que els municipis i l'economia solidària ja han compartit molt camí i segur que encara en compartiran molt més en el futur.
Diversos municipis catalans ja han apostat d'una manera decidida per això des de fa un temps. Des de projectes innovadors com la llançadora Coboi d'empreses socials i cooperatives del municipi de Sant Boi de Llobregat, la xarxa de municipis d'economia social i cooperativa del Baix Llobregat, el programa de foment de l'empresa social i cooperativa de Sant Cugat, la creixent xarxa de municipis cooperatius promoguda per la Federació Catalana de Cooperatives de Treball, fins a la creació recent del Comissionat d'Economia Cooperativa, Social i Solidària de l'Ajuntament de Barcelona. Tots són exemples de com des del municipi es pot contribuir decididament a aquesta realitat econòmica que no és més que contribuir al benestar de les persones i també de la comunitat. Una realitat econòmica creixent i no deslocalitzable. Aquest últim terme no existeix per a l'economia social.
Arrelament territorial
El capital, que és la base de l'economia ordinària, pot ser ara aquí i al cap de només un segon, allà; les persones i la comunitat s'estan i es queden als nostres municipis. El fort arrelament territorial acompanya des dels inicis el moviment cooperatiu. Per un altre costat, mentre la destrucció de llocs de treball ha sigut del 2,5% en el sector de l'economia social, en l'empresa ordinària ha sigut del 15,5% des del 2010. L'economia solidària ha respost millor davant la crisi econòmica pel que fa a l'ocupació. És responsabilitat dels diferents governs municipals tenir cura de les persones i també de la comunitat, i per a això mateix l'economia social i cooperativa és una eina absolutament essencial que ha de ser recolzada en aquells àmbits locals.
En primer lloc, perquè si la cooperativa té per missió respondre a una necessitat social sens dubte contribuirà a la cohesió del municipi. En segon lloc, ajudarà a la generació de llocs de treball de qualitat i, finalment, impulsarà la generació de capital social al seu territori amb empreses que permetin la participació i bona governança dels seus conciutadans.
¿Com es pot recolzar l'economia social i cooperativa a nivell municipal? El suport ha d'intentar cobrir diversos elements. En primer lloc, la visibilització -en especial entre els joves- d'aquest model d'emprendre ja que no s'emprèn allò que no es coneix. En segon lloc, el suport a nivell d'inversió i coneixement a aquells que inicien la seva aventura com a emprenedors socials o cooperatius. Finalment, la incorporació de criteris de compra social als municipis que afavoreixin les persones i comunitats locals i, per tant, que afavoreixin l'economia social.
Podem assegurar per tant que l'economia social i les cooperatives estan plenament alineades amb el municipalisme, i que aquest ha de fer una aposta clara per aquest model d'empresa els pilars últims del qual són sempre les persones.
