Articles d'ocasió
La brutícia té nom
La suciedad tiene nombre /
Fa unes setmanes va esclatar una tempesta d’opinions quan l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va proposar implicar els universitaris en les tasques de neteja. Per posar una certa llum en l’assumpte s’han d’entendre dues coses prèvies. La primera és que la nova alcaldessa sembla actuar una mica pel seu compte, no del tot protegida per un aparell de partit que recolza els seus arguments, sinó que ha sigut elegida i agrada pel que té de personalitat fora d’un enquadrament. I segon, la brutícia de Madrid s’ha convertit en preocupació general, després que la privatització del servei de neteja hagi provocat un escàndol d’abandonament, precarització laboral dels subcontractats i degradació estètica. Per això se sol·liciten idees respecte de la neteja, contràriament seria una preocupació menor. La proposta comportava la creació d’un fons d’ocupació universitari, que molts han criticat en un període en què Espanya pateix cotes de desocupació insuportables. No obstant, la idea de treball universitari no és esbojarrada, ja que es tracta d’impedir que el mercat laboral santifiqui la contractació precària i les subocupacions. Si aquestes existeixen, és bo que ho facin emparades en propostes públiques i que serveixin com a complement d’ingressos als estudiants i que no es converteixin en alternatives per blanquejar les estadístiques de desocupació i forçar els treballadors a acceptar el que és inacceptable.
La possibilitat d’una feina ocasional per a estudiants, que serveixi perquè afrontin amb més seguretat una educació que cada vegada més és un esforç inassequible per a moltes famílies, no va atraure a ningú. L’anècdota s’ho va menjar tot i aviat les veus crítiques van resumir l’assumpte en un titular una mica vergonyós: l’alcaldessa volia posar els estudiants a escombrar els carrers. Seria bo entendre com es fabriquen deformacions així d’una notícia, ja que ens faria estar una mica més previnguts del que estem habitualment. No obstant, hi ha un element de més importància que també queda enterrat per la broma barroera. Les festes universitàries no tenen servei de neteja propi, com passa amb alguns altres actes de caràcter social que es desenvolupen en territoris públics. Seria interessant que una primera brigada de neteja urgent vingués associada a la convocatòria d’actes així. Naturalment que el carrer és perquè l’usi qui vulgui en les seves reivindicacions, festes, rodatges, competicions i processons, sempre que es respecti i estigui d’acord amb el funcionament racional de la ciutat. Però és coherent que una de les poques exigències que es faci als convocants sigui la de crear una patrulla de neteja pròpia després de l’acte.
Quan era petit, un company de classe tenia una mare que netejava els serveis de l’estació de trens de Chamartín. Les històries abominables que la seva mare ens explicava mentre berenàvem ens presentaven el món real des d’una perspectiva des d’on no mirem mai: la de la gent que va darrere intentant netejar-ho tot. Aquella mare, a la qual coneixia i estimava, tan sols pel tracte cordial dels anys d’infància, està present cada vegada que entro als serveis públics. No és dolenta la sensació de conèixer i apreciar qui va netejant darrere teu per fer un ús millor de les instal·lacions. Perquè la brutícia també porta firma.
