Govern i alimentació sana, ¿relació impossible?

La declaració de l'Agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer (IARC) que les carns processades són cancerígenes i les carns vermelles probablement també ha suposat un tema important de conversa aquesta setmana, però sobretot hauria d'haver suposat un tema de reflexió sobre el paper dels governs per  facilitar i promoure l'accés de la població a una alimentació saludable i variada, i desincentivar el consum d'aliments menys saludables o que es poden associar a malalties.

Sabem des de fa anys que una alimentació variada i de qualitat és un actiu per a la salut de la població. Així mateix, sabem que la possibilitat d'adoptar una alimentació d'aquesta mena, amb l'accés a comerços i els recursos necessaris per a això, és un fet fortament influït no tant pels hàbits de vida individuals com fonamentalment pels condicionants socials que els determinen (el nivell de renda i educatiu, l'entorn urbà o rural on s'habita…).

Hi ha diferents tipus de polítiques públiques per mirar d'influir en l'alimentació que pren la població i vincular-la a millors resultats en salut. La majoria de les experiències disponibles s'han centrat a desincentivar el consum d'aliments considerats perjudicials per a la salut; és el cas de la implantació d'impostos o taxes especials a la venda de refrescos ensucrats (com va intentar fer Michael Bloomberg quan era alcalde de Nova York) o la instauració d'un altre tipus de taxes davant d'aliments hipercalòrics. Aquestes polítiques d'ús d'impostos per desincentivar el consum de grups concrets d'aliments han mostrat resultats heterogenis, però no han demostrat amb claredat que serveixin per millorar la salut de la població, mentre que sí que presenten efectes indesitjables, com un menor impacte salutogènic (capacitat de produir beneficis saludables) en la població de renda baixa, així com un impacte negatiu més important sobre la seva renda disponible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per un altre costat, les polítiques que mostren resultats més esperançadors en la millora de la salut de la població són les que aborden l'accés a l'alimentació saludable des del punt de vista de facilitar la disponibilitat d'aliments variats i de qualitat sense desincentivar l'accés als aliments considerats perjudicials. Aquest seria el cas de polítiques de benefici fiscal que afavoreixin que comerços que venguin verdures, carns i peixos de qualitat i amb una gran varietat se situïn en àrees on avui no existeixen aquesta classe de comerços a una distància caminable (un aspecte fonamental per a certs sectors de població amb menor facilitat per al desplaçament en transport motoritzat), i que actuïn així mateix sobre els preus de venda al consumidor.

Anteposar la llibertat de mercat a l'intervencionisme estatal en matèria d'alimentació saludable no sembla ser la millor opció per abordar amb una perspectiva de salut pública l'alimentació de la població, però és necessari que aquesta intervenció es faci després d'haver avaluat les erràtiques experiències ja implementades.