El futur d'un lloc clau de Barcelona
Un crit d'alarma: sos per Glòries
Seria un error urbanístic històric que en l'emblemàtic paratge s'alcés un parc i no una plaça
Recentment (01/10/15) he fet un resum d'aquesta qüestió però ara l'amplio perquè Amics de la Ciutat considerem que és un tema urbanístic cabdal per a Barcelona. Paga la pena tornar-ne a parlar per afegir-hi informació, arguments i per intentar que s'aposti decididament per la solució plaça i s'abandoni la solució parc que són conceptes urbans antagònics. No solament és un disbarat fer un gran parc en el punt més singular de l'Eixample sinó que, a més a més, així es perd la grandíssima oportunitat que la ciutat tingui la plaça representativa del Pla Cerdà que s'erigiria en la seva culminació. És un doble motiu de preocupació.
En urbanisme sempre cal pensar en el futur i en les properes dècades es completarà el costat Besòs de l'Eixample de manera que, si és una plaça, Glòries passarà de ser aproximadament el centre geomètric del barri a esdevenir el centre urbà. En funció d'aquesta circumstància cal pensar en el tipus d'urbanisme que s'ha de fer en aquest punt. Que quedi clar que estem completament d'acord a urbanitzar un gran parc al sector Glòries però mai en el lloc estratègic de confluència de les tres grans avingudes de l'Eixample. Durant l'anterior govern vàrem contactar amb tots els grups municipals sobre aquest assumpte. Hi va haver el rebuig del govern de l'ajuntament i també d'ICV. Als altres se'ls pot aplicar allò de no ho sap, no contesta. Fer una completa xarxa de parcs a les ciutats és imprescindible però no s'ha d'oblidar mai que són un buit urbà de manera que creen inseguretat a partir de determinades hores del dia. Això significa que cal escollir molt bé la seva situació i és que, en determinats indrets, tenen prioritat els valors urbans que neixen de l'artificialitat, la gran característica que defineix el concepte clàssic de ciutat que és el mediterrani. Glòries és un lloc massa preeminent perquè un parc (valor ecològic) passi per davant d'un element tan valuós com és una plaça (valor urbà).
S'ha de tenir present que la ciutat clàssica, convenientment retocada i posada al dia, té futur i, reitero, és el regne de l'artificialitat. En canvi, el camp és l'àmbit de la naturalitat. Quant a la primera, això no vol dir que calgui obviar la vegetació molt especialment a les ciutats grans i la solució és crear un sistema de parcs i que hi hagi carrers arbrats. L'ecologisme és l'exigible respecte al planeta però compatible amb un hàbitat digne per als humans. La conseqüència és que a la ciutat han de prevaler sempre els valors urbans, i no caure en l'ecologisme radical. No es tracta de renaturalitzar la ciutat sinó d'amorosir la duresa de l'asfalt i la pedra mitjançant una xarxa de parcs. La continuïtat construïda correspon a la ciutat però els parcs han de ser discontinus a l'interior del teixit perquè, si no és així, es creen fronteres urbanes.
També és important pensar en quin tipus de plaça caldria construir-hi. És per això que, amb la subvenció d'una gran empresa, Amics de la Ciutat hem estudiat una proposta gràfica que conté criteris a tenir en compte però no és important la forma concreta. Podria ser rodona i d'uns 40.000 m2 (la plaça de Catalunya en té 48.000) per contrastar amb la retícula del barri i així ressaltar la seva singularitat. Amb densitat i barreja d'usos (predomini residencial però també oficines, botigues i algun hotel), els quals, juntament amb la privilegiada situació, li assegurarien vida urbana, és a dir, funció. No obstant, podria disposar d'uns 500 arbres que no desvirtuarien el seu caràcter urbà. Un altre aspecte substancial és la imatge global. Convindria que gaudís de dues qualitats ben clares: 1) caracterització i 2) fàcil lectura i també facilitat de memorització. Ni arquitectures totes diferents ni una completa uniformitat sinó jugar tant al contrast (habitatges versus oficines) com també a l'harmonia entre edificis residencials, és a dir forma.
Malauradament, no hi ha hagut cap reacció contrària a fer un nyap urbanístic que es pot qualificar d'error històric. ¿Què hi diu el nou Ajuntament?. ¿Què passa amb els urbanistes?. ¿I els veïns del barri que veurien revaloritzats els seus habitatges?. ¿Hi ha una atonia urbanística generalitzada?. O, tal vegada, la ciutadania no està prou informada d'un tema que afecta tota la ciutat. Esperem que hi haurà temps per esmenar l'error atès que el soterrament del trànsit d'entrada i sortida de Barcelona és bo en qualsevol cas.
Tenint clara la relació ciutat/ecologisme, Glòries és el lloc menys idoni per a un parc i el més escaient per a una plaça. L'actual ajuntament sembla partidari del parc i, si és així, podria causar un greu perjudici a la ciutat. Que consti.
