Xoc de trens sense conductor

No s'entén la sorpresa que ha provocat el text que Junts pel Sí i la CUP pretenen aprovar al Parlament en l'inici de la legislatura. Havien dit que seria l'última autonòmica, que seria curta i que consistiria a aconseguir la independència. Figurava en els seus programes electorals i el 27-S van aconseguir majoria absoluta. Que la votació per iniciar el procés d'independència hagi escandalitzat a Madrid seria raonable, el més curiós és que alguns consellers no donin crèdit a l'alt voltatge polític d'aquesta votació. Des del 2010, amb la primera gran manifestació contra la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, tots els mals auguris per a l'encaix de Catalunya a Espanya s'han anat complint. Ara que sembla que el xoc de trens sigui inevitable, els poders de l'Estat fien la seva sort a la sortida d'Artur Mas de la presidència. Però avui el seu futur polític és tan incert com el de Mariano Rajoy. Mas va sobreviure a Zapatero, i ja veurem si ho farà a ­Rajoy.

Tot està en l'aire, començant per la interinitat de dos governs que preparen les maletes. El poder resideix en els parlaments, amb la diferència que el català té majoria independentista per primera vegada en la seva història, mentre que l'espanyol que sorgirà del 20-D es perfila més fragmentat que mai. Aritmèticament, Aznar no ho va encertar quan va dir que els sobiranistes es barallarien i no sumarien per tirar endavant el que TVE denomina «desafiament separatista». La incògnita és si, equivocat en l'aritmètica, Aznar tindrà raó i la baralla ara entre independentistes provocarà que el procés descarrili en les pròximes setmanes o mesos. El que és clar és que a Espanya els tres partits que pugnen per guanyar el 20-D es posen d'acord per rebutjar que els catalans decideixin el seu futur polític.