ERC guanya la batalla a CDC

La proximitat de les eleccions generals del 20-D torna a posar damunt la taula el debat a CDC i ERC sobre la conveniència de concórrer-hi junts o separats. No és un debat nou, de fet és la segona part d'una discussió que els mateixos partits ja van tenir entre desembre del 2014 i el juliol passat, quan ambdós van decidir formalitzar la candidatura de Junts pel Sí per concórrer a les eleccions al Parlament. Aquest cop, però, el resultat ha estat completament diferent, ja que CDC i ERC van anunciar dissabte que concorrerien en candidatures separades, per bé que compartirien objectius i estratègia.

El resultat aquest cop és clarament favorable a ERC i fa evident la feblesa actual de CDC, com assenyalava Astrid Barrio en aquest diari dissabte passat. L'episodi contrasta amb el que va passar al juliol, quan Mas va torçar el braç a Junqueras. Tant aleshores com ara, a ERC l'interessava més l'opció de candidatures separades, mentre que CDC evitava riscos si s'assolia l'acord per a una candidatura conjunta. Tant llavors com ara el fons del debat és la pugna pel predomini en el bloc independentista, que es disputen de forma soterrada republicans i convergents i que no s'ha resolt.

El 20-D suposa un risc evident per a CDC i alhora una oportunitat per a ERC de mostrar que els equilibris a l'interior del bloc han canviat. Els primers no tenen cap incentiu per presentar-se sols i fer evident el pes de cadascú, mentre que els segons, en canvi, tenen molt interès a posar damunt la taula els resultats de cada força. I més encara en un escenari com el de les properes generals, on concorren diversos elements que a priori haurien de ser favorables als republicans.

En primer lloc, el fet que la CUP no es presenti a aquestes eleccions deixa un bon grapat de vots sense opció, i el que seria més normal seria que una gran part d'aquests acabin anant al partit ideològicament més proper, en aquest cas ERC. I això encara més tractant-se d'unes eleccions on ni CDC ni ERC tenen possibilitats de guanyar i fer govern, de manera que el que preval és el vot d'expressió, l'ideològic, i no l'anomenat vot útil, que tradicionalment afavoreix l'opció més gran, en aquest cas CDC. Un escenari d'aquesta mena ja el vam veure a les eleccions europees de l'any passat, on per primer cop ERC va superar CiU en nombre de vots, en part gràcies que el vot en aquells comicis només expressava una opció, era gratis. Com en el 20-D.

Però hi ha altres elements que afavoreixen ERC en l'escenari general, perquè afebleixen les possibilitats de CDC. D'una banda, el transvasament a Unió d'una part del vot de CiU, que podria ser superior al registrat en les eleccions del el 27-S, en part per la naturalesa d'aquests comicis (amb menys càrrega «plebiscitària» que el 27-S) i en part per la presència de Duran Lleida encapçalant la llista d'Unió (en principi amb més tirada que Ramon Espadaler). D'altra banda, la dinàmica pròpia d'unes eleccions generals també comporta un canvi en les lògiques de vot d'una part dels electors, que tendeixen a optar en funció de la distinció entre esquerra i dreta i a votar pels partits amb opcions de guanyar i fer govern (és a dir, PP o PSOE, o fins i tot C's).

Tenint en compte tots aquests elements, l'opció de candidatures separades suposa un seriós risc per a CDC, sobretot en un escenari en què les seves possibilitats de captar nou vot o retenir el del 2011 són més escasses a causa de l'esclat dels casos 3% i Petrum. Tot plegat, un incentiu molt atraient per a una ERC que busca tornar a agafar protagonisme després de quedar eclipsada a Junts pel Sí, i que persegueix guanyar pes i protagonisme de cara al que s'acosta: la investidura de Mas, la formació (si s'escau) del nou Govern i la definició del seu desplegament programàtic. El 20-D és la gran oportunitat per als de Junqueras de recuperar aquella centralitat en el bloc independentista que havien tingut al llarg del 2014 i que la recuperació de Mas arran del 9-N i l'emergència de les CUP els havien fet perdre.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ara ha canviat la truita i l'afeblit és Mas, pels processos judicials i la dependència de la CUP, que segueixen sense assegurar-li la investidura. CDC no ha estat capaç d'imposar a ERC la reedició de Junts pel Sí i s'ha hagut d'acontentar amb un acord de no bel·ligerància durant la campanya i d'acció conjunta als futurs Congrés i Senat. Però no ha pogut evitar que la nit electoral quedi exposat públicament el seu pes i el d'ERC dins del bloc independentista, en un escenari on els republicans tenen tots els incentius per créixer mentre que CDC té molts números per retrocedir.

Analista polític.