Idees
Amor reciclat
Article 457. Aquesta setmana vaig ser a Colònia i em va fascinar veure un pont gegantí on hi havia un munt de candaus enganxats en una tanca adjacent. Són candaus que simbolitzen amor, n'hi havia desenes de milers. Sortia el nom dels enamorats, l'any que l'hi van col·locar i fins i tot una petita frase on confessaven el seu amor.
Però no va ser això el que em va fascinar. Ja coneixia per pel·lícules la moda de resumir el teu amor en un objecte tan estrany com un candau. El que realment em va entusiasmar va ser el que em va dir un alemany de 90 anys que buscava el seu candau i em va explicar una història extraordinària. Resulta que... Val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.
Tercer lloc. El marciano, d'Andy Weir (Ediciones B). Un dels millors llibres que he llegit en anys. La seva tecnologia i humanitat van de bracet. Impossible parar de llegir-lo.
Segon lloc. Sin límites (Blu-ray). Comparteix idea amb l'extraordinària Lucy, de Luc Besson, i totes dues aconsegueixen que l'acció sigui infinita i la distracció, màxima.
Primera posició. Psicosi (Auditori Fòrum). L'Orquestra Simfònica del Vallès va aconseguir amb un treball fantàstic que disfrutéssim d'un Halloween diferent i que oblidéssim la magnífica pel·lícula per centrar-nos en la seva meravella orquestral.
Notícies relacionadesI el que em va relatar l'home alemany va ser que fa uns anys uns lladres van robar milers de candaus, els van fondre i els van tranformar en nous candaus que revenien als voltants del pont perquè la gent els tornés a col·locar.
«Va ser metafòric... Era com reciclar l'amor...», em va relatar. «El més curiós és que mai robaven candaus que tinguessin una antiguitat superior a 15 anys. Eren estranys lladres amb principis en temes amorosos», va afegir. Vam buscar el seu candau, que feia 46 anys que era al pont, quan el vam trobar el va mirar i em va dir: «Realment sempre el vaig recordar diferent al meu cap...». No hi ha dubte que allò va ser una altra metàfora de l'amor... ¡Bon diumenge!
