L'aposta àrab a Espanya
Els grans països productors d'hidrocarburs s'interessen pel sector energètic espanyol
El sector energètic d’Espanya està sent centre d’atracció per part de grups i fons àrabs. Especialment de països productors d’hidrocarburs del Golf que disposen de gran liquiditat financera per realitzar importants adquisicions i tenen noves estratègies. L’últim capítol l’han protagonitzat Gas Natural Fenosa i el fons sobirà de Kuwait (KIA), que inverteix 490 milions d’euros en GPG, una filial de Gas Natural de la qual es converteix en el segon accionista amb el 25%. A finals del 2014, KIA, en una aliança amb el fons australià Macquarie, ja va adquirir l’empresa E.ON España, per 2.500 milions d’euros.
L’any 2011, el grup algerià Sonatrach va comprar el 3,8% de Gas Natural Fenosa per 600 milions, i n’és el primer proveïdor, amb un contracte de subministrament fins al 2030. A més, Sonatrach té presència a Renagosa i a MedGaz. El 50% del gas natural que proveeix Espanya prové d’Algèria.
Mentrestant, una de les conseqüències de la crisi d’Ucraïna va ser la preocupació europea pels subministraments energètics. Un terç del gas natural consumit per la Unió Europea procedeix de Rússia i el 40% transita per la xarxa ucraïnesa de gasoductes. Espanya s’ha postulat com a alternativa i podria subministrar a la resta d’Europa el 50% d’aquesta quantitat a través dels dos gasoductes que la uneixen amb Algèria: el Pere Duran-Farell a Gibraltar, de 12.000 milions metres cúbics anuals de capacitat, i el MEDGAZ d’Orà a Almeria, amb 8.000 milions de metres cúbics. Però per fer-ho seria necessari completar el gasoducte MIDCAT a través dels Pirineus catalans, amb una capacitat prevista de precisament 8.000 milions. Això convertiria Espanya en país hub, cosa que proporciona grans beneficis econòmics. El retorn del fons kuwaitià no és l’única aposta àrab per Espanya. Ha estat precedida per Qatar, Oman, Algèria, els Emirats Àrabs Units i altres inversors els últims anys.
Segurament l’operació més important fins ara, però no pas l’última, la va efectuar el 2011 el fons IPIC, d’Abu Dhabi, al quedar-se la totalitat de Cepsa per 4.000 milions. Cepsa, afavorida per aquest nou propietari i el seu múscul financer, ha aconseguit tancar operacions d’adquisicions clau, com comprar Coastal Energy dels Estats Units per 1.630 milions o participar en Medgaz, entre altres operacions.
Qatar també es mou a Espanya. A part de les importants inversions en el sector immobiliari, hoteler o esportiu --l’última, la inversió de 1.000 milions a El Corte Inglés d’un dels seus fons sobirans--, Qatar Holding s’ha convertit en el principal accionista d’Iberdrola amb el 14,2%. Oman manté una relació privilegiada amb Enagás, de la qual té el 5%, i també va adquirir el 10% de CHL, entre altres. L’Aràbia Saudita és el quart subministrador de cru d’Espanya. Ha fets diverses inversions en diferents sectors, com hotels, moda, sector de derivats de petroli, i un grup saudita ha adquirit el 100% de Fotowatt FRV, una companyia important de desenvolupament solar.
Els últims anys, Espanya ha multiplicat els vincles econòmics amb alguns països àrabs. Cada vegada és més nombrosa la presència d’empreses d’Espanya a la zona, atretes per les grans oportunitats. Un bon exemple en són els grans contractes adjudicats a l’Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait, els Emirats, Egipte, Algèria o el Marroc.
Notícies relacionadesCom a bloc, la Unió Europea és el segon consumidor més gran de petroli i gas del món. Consumeix uns 13 milions de barrils de petroli al dia (el 15% del total mundial) i 440.000 milions de metres cúbics de gas a l’any (el 13% del total mundial). El Pròxim Orient i el nord de l’Àfrica tenen el 51,7% i el 46,9% de les reserves mundials de petroli i gas, respectivament, mentre que només subministren el 32% i el 17% de la respectiva producció de petroli i gas global, cosa que suggereix que la regió es beneficiarà d’accessos a nous mercats.
Més enllà de polèmiques sobre reis i emirs, contrastos i equilibris, riquesa i enormes necessitats, falta de democràcia o transparència, mai abans les relacions d’Espanya amb aquesta regió havien assolit aquests nivells. N’és un exemple el creixement dels intercanvis comercials fins al 90% anual, arribant fins i tot al 150% amb alguns països. La proximitat històrica i geogràfica acosta Espanya al món àrab, cosa que és un valor afegit que facilita l’expansió i la cooperació econòmica i les inversions, encara que els inversors són sovint difícils de convèncer per la multiplicació de les ofertes. Molts són els factors a tenir en compte, potser el menys conegut és la política, que s’ha convertit en el més important, i tot és menys predictible.
