Anàlisi
Terror global, convivència Iocal
Primer va ser Beirut i ara ha sigut París. I fa pocs dies va ser l'atac contra l'avió rus a la península del Sinaí o l'atemptat contra una manifestació pacifista a Ankara. El terrorisme no dóna treva i, ja sigui a l'Orient Mitjà o a Europa, persegueix objectius semblants. Es volen projectar com la principal amenaça global, capaç d'actuar en qualsevol moment i a qualsevol lloc. I, tant o més important que això, del que es tracta és de trencar la convivència en societats diverses.
L'Orient Mitjà s'està dessagnant. Intervencions estrangeres fallides, processos de radicalització i uns estats disfuncionals han donat oxigen a l'enfrontament sectari. L'Iraq, Síria i el Iemen en són clars exemples. El Líban fa dècades que va patir una guerra civil i fa anys que viu amb preocupació que el conflicte a Síria traspassi les seves fronteres. Per tant, l'atemptat de dijous contra un barri xiïta de Beirut no s'hauria d'interpretar només com un acte de venjança per la participació de Hezbol·là a la guerra de Síria. També és un intent deliberat per estendre el conflicte en un país tan divers, i alhora tan fràgil, com el Líban. Encara que la situació a l'Orient Mitjà és dolenta, aquests grups terroristes són conscients que encara es podria degenerar més. I ells ho tenen clar: com més malament estigui, millor. Són experts a pescar en aigües remogudes.
El terrorisme gihadista vol exportar aquesta dinàmica infernal a Europa, aprofitant-se de la proximitat geogràfica i humana. I no ho fan només empenyent joves europeus perquè vagin a combatre a Síria o a l'Iraq. El que volen és que el conflicte arreli als barris i a les ciutats d'Europa. Per això sembren l'odi a través de les xarxes socials i el terror al conjunt de la societat amb matances com les de divendres a París. És clar que França no és un objectiu qualsevol. Com en el cas del Líban, aquests atemptats són molt més que una venjança pels bombardejos francesos contra objectius de l'autodenominat Estat Islàmic; són, fonamentalment, un atac contra la cohesió social en un país amb un important nombre de ciutadans de religió musulmana.
Notícies relacionadesPrecisament perquè és un acte de provocació, res podria satisfer més els responsables d'aquesta matança que tot plegat acabés trencant la convivència entre europeus. En primer lloc, alterant la nostra vida quotidiana i obligant-nos a renunciar a llibertats que hem trigat segles a aconseguir. Tant si aquests atemptats han estat planejats des del desert sirià com si han estat planejats des d'un apartament de la banlieu parisenca, el que busquen és fracturar les nostres societats, afavorint que s'estengui l'odi contra l'islam i que una part dels joves musulmans europeus se sentin estigmatitzats. Com diu un bon amic, que se'ls faci sentir culpables fins que demostrin el contrari. Un èxit immediat seria que aquesta massacre donés la victòria al Front Nacional a les eleccions regionals que s'han de celebrar el pròxim mes de desembre. No és cap novetat, els extrems es retroalimenten. És en una Europa fragmentada on trobarien les fissures per fer-se forts i projectar el terror a escala global.
La millor resposta al terrorisme és la que impedeixi que se surtin amb la seva. A la voluntat de sembrar terror s'hi ha de respondre amb serenitat. I davant del desig de trencar la convivència, es fa necessari respondre amb unitat.
